Malabarista de mi. Els esquemes. La ceguesa. Els sediments. Les casualitats. Els imprevistos. L’èxit és aquest, asseure’s sola i mirar a fora. Els rituals. Els llibres sagrats. La taula dels nostres cossos. Easy come, easy go. El mirall de la ment és buit. El teatret de la ment. Sóc coses insignificants. Què guardo al cos i què se’m desperta. Recullo els reflexos blaus. Rebrots. Sento amb la convicció de l’argelaga. Tinc les mans obertes si per cas. M’agrada posar-me al costat de la finestra. Mirar la plaça buida és grandiós. Estructura de compàs d’amalgama. La llum és completa en si mateixa. Busco nius per enganxar-m’hi. Però he de creure en alguna cosa. És delicat i generós. Si no, em perdo. És una satisfacció. Totes les possibilitats. Començar, continuar, acabar. L’autobiografia és un invent. M’enduc els reflexos vermells. L’èxit és no perdre-s’ho.
 (Foto: Fiona Morrison.) |