L'Història de La Pobla Llarga

A falta de troballes arqueològiques anteriors, són el Pont de l'Ase i la Via Augusta, els vestigis més antics que hi trobem.

Més records hi ha de l'època musulmana.

Però fou Pere d'Esplugues, ardiacà de la catedral de València, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del rei Jaume II el 1317.

Originàriament es va anomenar Pobla d'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l'Ardiacà, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer senyor

Entre 1347 i 1348 la Guerra de la Unió hi portà l'anomenada batalla de la Pobla d'Esplugues; durant les Germanies, en 1522, moriren a mans dels agermanats el senyor vigent, Joan Corts, i molts pobletans; en el segle XVI adquirí la denominació actual de La Pobla Llarga

Durant la guerra de Successió, la Pobla Llarga s'alineà amb els Maulets i per això fou víctima de la repressió borbònica: el topònim es castellanitzà, perdé la independència municipal i passà a dependre de Carcaixent -situació amb què acabaren les Corts de Cadis-, va ser carregada amb forts imposts i alguns dels seus veïns van ser exiliats; si bé el 1646 tenia al voltant de 300 habitants, a finals del XVIII a poques penes sobrepassava els 400

Aquest escàs creixement demogràfic, motivat per les febres tercianes que des de finals del XVII afectaren a bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econòmic, que no se superarà fins que en el segle XIX es dessequen les terres pantanoses, fet que va possibilitar la introducció de nous conreus -hortícoles i cítrics, principalment-, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys

El 1919, un any especialment conflictiu, la Pobla Llarga fou escenari d'un important enfrontament entre obrers i Guàrdia Civil que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp; el més de juliol, la Guàrdia Civil i alguns propietaris dispararen contra una manifestació, amb el resultat de cinc obrers morts i sis ferits, al temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants.

L’IES Pere d'Esplugues de La Pobla Llarga es un centre públic de Educació Secundària que va començar el seu funcionament el curs 2001-2002.

Segons el mapa escolar de la Conselleria d’Educació l’Insitut de la Pobla Llarga te adjudicat l’ensenyament en els següents nivells :

• Secundària Obligatòria completa . Quatre cursos

• Batxillerat de Ciències

• Batxillerat d’Humanitats
  

• PQPI Auxiliar d'Activivitats Agraries. Dos cursos
  

La incorporació de l’alumnat al centre va ser progressiva: el primer any només els tres primers cursos d’ESO i cada any s’afegeix un curs més fins completar tots els nivells previstos, la qual cosa va ocorrer el curs 2004-2005.

Ofereix el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i una línea del Programa d'Incorporació Progresiva (PIP).

Amb data 04-03-2004 es publicà al DOGV que el nom oficial del Centre era IES Pere d'Esplugues en honor de Mossén Pere d'Esplugues i Carcassona.

Ubicat a la Pobla Llarga en el carrer Metge Julio Sanchis núm. 2 té la possibilitat de fer ús dels següents serveis municipals : Poliesportiu, Saló d’actes de la Casa de la Cultura, Biblioteca , Centre de Salut , etc.

Al mateix temps ofereix a les regidories d’Educació dels pobles que estan adscrits a l’Insitut la possibilitat de fer convenis de col·laboració mitjançant els quals els ajuntaments podran fer ús dels locals del institut fora de l’horari acadèmic.