ITINERARI DE BANYOLES A ROCACORBA : (A PEU DE PÀGINA TROBAREU EL TRACK)
ITINERARI DE ROCACORBA A BANYOLES :
CONÈIXER SERINYÀ A PEU Itinerari 1. Sant Galderic
Fitxa de l’itinerari Sortida i arribada: plaça de l’Ajuntament de Serinyà Distància: 10,3 km, aproximadament Desnivells: inapreciables Elements d’interès: pla de Martís amb les seves vistes panoràmiques; rec d’Espolla i Creu de Terme i Pont Medieval de Martís. Època recomanada: durant tot l’any. A l’estiu, és millor evitar les hores fortes de sol
EN AQUEST RECORREGUT PLANER MARXAREM
PER CAMINS DE BOSC, PERÒ SOBRETOT VOLTAREM PEL PLA DE MARTÍS I RESSEGUIREM BONA
PART DEL REC D’ESPOLLA FINS A LA CREU DE
TERME I EL PONT MEDIEVAL DE MARTÍS 0,00 minuts, plaça de l’Ajuntament. Sortim de la plaça pel
carrer de l’Arcada. Travessem el Serinyadell per un passallís i arribem al
carrer Borriol. Tombem a l’esquerra fins una petita placeta i d’allà pugem pel
carrer de l’Era Mananda, per deixar-lo quan tomba a l’esquerra i endinsar-nos
per un bosc d’aulines, tot remuntant un bonic corriol que aviat vorejarà la
tanca d’una finca: can Calau, que deixarem a la nostra dreta. El corriol es
converteix en el camí d’entrada a can Calau, pel qual continuem. Deixem can
Quintana (esquerra) i després afluïm a un camí asfaltat, que seguirem cap a
l’esquerra. 0,08 (0,640
km) Bifurcació. Som a tocar de can Servosa, una masia dels segles XIV o XV. El prat proper a aquest mas ha estat
un lloc utilitzat durant anys per l’escola de Serinyà per venir-hi a fer
berenades i jocs. Anem cap a la
dreta pel camí de Teià o de Les Coves i passem per sota de can Servosa. Caminem
entre bosc (esquerra) i diverses cases de la urbanització del Reclau (dreta). 0,15 (1,280
km) Uns 200
m després de les últimes edificacions d’aquesta
urbanització, prenem un camí, cap a l’esquerra, que s’endinsa pel mig del bosc. 0,17 (1,460
km) Enforquem amb una pista més ampla i més utilitzada.
Anem cap a l’esquerra. Aquí trobem les marques blanques i vermelles del GR1,
les quals seguirem fins al punt 0,28. Caminem per un bosc d’alzines i roures,
amb un sotabosc força esclarissat pel ramat de xais que hi sol pasturar. Més
endavant passem fregant les parets del Mas. 0,22 (1,930
Km) Bifurcació. Anem cap a l’esquerra fent un gir de
noranta graus. Hem sortit del bosc i ara caminem pel mig de camps de conreu.
Hem entrat al pla de Martís, actualment
una extensa plana agrícola d’una bellesa especial. 0,24 (2,040
km) Passem
per davant de can Malloles, una
antiga masia –dels segles XV-XVII- amb una bonica finestra a la seva façana
principal i una era tancada amb un portal que té una llinda amb una inscripció
de l’any 1669. Comencem a gaudir de
panoràmiques sobre les muntanyes de la Garrotxa, els Pirineus i les serres de Sant
Patllari i la muntanya de Rocacorba, entre d’altres. 0,28 (2,300
km) Caseta del pou d’en Perella. Cruïlla de camins. Aquí
deixem els senyals del GR1 i seguim recte en la mateixa direcció en què anàvem.
El camí que tomba a l’esquerra s’enfila
al turó de can Perella (244 m),
on hi ha aquesta masia amb les restes del castell de Teià o Taià. 0,35 (2,850
km) Bifurcació. Tombem a la dreta en direcció sud,
deixant a la nostra esquena la muntanya de la Mare de Déu del Mont. Cada cop se’ns obren més vistes
sobre les serralades properes i també algunes de més llunyanes. 0,44 (3,530
km) Som al costat de la Casa Nova de can Traver
o Can Traver Nou (municipi de Porqueres) i accedim a una carretera
enquitranada. Anem cap a l’esquerra i, poc després de passar per davant de
l’entrada de la casa, tornem a trencar a l’esquerra, ara caminant per una pista
de terra. 0,51 (4,090 km) Trobem la petita placeta de Sant Galderic, ombrada per un rodal d’arbres joves. Sant Galderic era un pagès occità del segle IX, nascut en un poblet de l’Aude situat en els límits de les diòcesis de Carcassona i Mirepoix, que va ser canonitzat i posteriorment honorat com a patró dels pagesos, tant del Rosselló, com de tot Catalunya. En aquest indret, molt proper al punt on conflueixen quatre municipis del Pla de l’Estany: Esponellà, Fontcoberta, Porqueres i Serinyà, s’hi celebra un aplec conjunt d’aquests pobles cada dotze d’octubre. Fora d’aquesta data, actualment quan hi passem, no hi podrem veure cap imatge del sant, ja que la que s’hi havia col·locat fa uns anys va ser destruïda per uns brètols i s’ha optat per no deixar-hi fixa una imatge nova que s’ha fet. Des d’aquí tenim una bona visió de la serra Cavallera i dels Pirineus fins al Canigó. També podem veure les muntanyes de Rocacorba, de Sant Julià del Mont, Puigsacalm, Comanegra, Bassegoda o la Mare de Déu del Mont, i les serralades de les Salines i les Alberes. Un cop contemplat el paisatge, seguim pel mateix camí, que va resseguint, tan a prop com pot però sense creuar-lo mai, el rec d’Espolla, tot obviant els diversos trencalls que trobem tant a dreta com a esquerra. El rec d’Espolla
és el desguàs de la platja d’Espolla, la propera i important cubeta de 360 metres de llargada,
145 d’amplada i gairebé 5 de fondària, que és habitualment eixuta, però que
durant les èpoques més plujoses pot arribar a emmagatzemar 40.000 m3 d’aigua, que li
arriba tant superficialment, com subterràniament (dades extretes de l’Itinerari I, de la col·lecció
Porqueres, camins a peu). 1,16 (6,100 km) Creu de Terme i Pont Medieval de Martís (municipi d’Esponellà), un indret amb un encant especial, que ens transporta a temps passats, ideal per fer-hi una breu parada. La creu que hi trobem actualment és una reproducció de l’original –dels segles XIV-XV-, que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Les seves restes són al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Arribem al camí asfaltat de Martís a Serinyà. Marxem per aquest vial, a l’esquerra, en direcció Serinyà. Des d’aquest punt,
si continuem pel camí asfaltat cap a la dreta en direcció al veïnat de Martís,
en un moment arribarem a una carretereta, que ve de la de Melianta a Esponellà.
La travessarem i, tot marxant per una pista de terra que ressegueix tota vora
del rec d’Espolla, en poca estona arribarem als saltants de Martís. En èpoques
de pluja, quan la platja d’Espolla és plena i el rec de desguàs que ens ha
estat acompanyant bona part d’aquesta caminada porta força aigua, els saltants
formen una impressionant baixada d’aigües cap al Fluvià i configuren un
paisatge d’extraordinària –i inesperada- bellesa que paga la pena contemplar. 1,25 (6,780
km) Deixem a la dreta el vial que du al camp d’aviació
d’aeromodelisme. Enfront nostre tenim una bonica visió de la vall del Ser amb
la muntanya del Puigsacalm al fons. 1,33 (7,420 km) Els Quatre
Camins. Algunes àvies de Serinyà havien sentit a dir que aquest indret era un
punt de reunió de bruixes, com tants d’altres que tenim escampats pel nostre
país. En els Quatre Camins, de fet, estem creuant el camí antic de Banyoles a
Dosquers, que trobem força aperduat cap a la dreta, en direcció a la Cadavall i el Fluvià.
Nosaltres prendrem aquest camí ral cap a l’esquerra, tot deixant l’asfaltat que
segueix fins al nucli de Serinyà. 1,42 (8,100
km) Bifurcació i caseta de pou amb un curiós noguer de
quatre besses a tocar. Anem cap a la dreta, en direcció ponent –amb la muntanya
de Sant Julià del Mont en front nostre- cap a cal Cau de Dalt i Serinyà. Al
final dels camps, el camí tomba a la dreta. 1,53 (8,930
km) Bifurcació just abans d’entrar en un petit rodal de
roures i alzines. Girem cap a l’esquerra i aviat caminem entre camps (esquerra)
i arbres (dreta). 1,58 (9,340 km) Després d’haver passat pel costat d’unes edificacions de granja en desús, afluïm a una pista de terra i anem cap a la dreta. Al moment passem per davant de cal Cau de Dalt i la pista de terra se’ns converteix en camí asfaltat. Aviat embranquem amb una carretereta, també asfaltada, més principal. La seguim cap a la dreta i comencem a trobar les primeres cases dels afores de Serinyà: can Ventura, cal Cau de Baix i can Mau, per aquest ordre. 2,03 (9,750 km) Cruïlla de carrers. Primer girem a l’esquerra per, al cap de poc, tombar a la dreta i continuar baixant pel carrer Figueres, fins al centre de Serinyà. Poc abans de creuar el Serinyadell o, ras i curt, el
Torrent, per a la gent del poble, podem veure els rentadors públics, que encara
s’utilitzen per rentar la roba i posar-se al dia dels esdeveniments quotidians. 2,09 (10,300 km) Plaça de l’Ajuntament.  Itinerari 2. Creu
de ca n’Hortós Fitxa de l’itinerari Sortida i arribada: plaça de l’Ajuntament de Serinyà Distància: 10,9 km, aproximadament Desnivells: Uns 220 m Elements d’interès: boscos i camins careners, planes de conreu amb bones vistes, el puig i la Creu de ca n’Hortós (o Creu Blanca) i el riu Ser Època recomanada: durant tot l’any. A l’estiu, és millor evitar les hores fortes de calor AQUESTA RUTA ENS PORTA A VISITAR EL
PUNT MÉS ELEVAT DE SERINYÀ: EL PUIG DE CA N’HORTÓS I LA
CREU BLANCA, UN INDRET AMB MOLT BONES
VISTES QUE TAMBÉ PODREM TROBAR EN ALTRES PARTS DEL RECORREGUT 0,00 minuts, plaça de l’Ajuntament. Sortim de la plaça
pel carrer de Joan Carreras cap a l’esquerra, tot seguint les marques blanques
i vermelles del GR1. Al final d’aquest carrer, deixem a la nostra esquerra el
cementiri de Serinyà i -seguint encara les marques de GR- entrem al bosc, tot
continuant per un camí que ens du, de baixada, fins al vial d’accés al paratge
de la Font del
Llop (i torneria Santamaria). El seguim a l’esquerra, sense deixar el GR, per
passar pel túnel sota la carretera que ens du a les portes de Gatielles, una gran masia amb arcades. 0,10 Gatielles. Anem a la dreta, continuant pel GR, ara
per l’antiga carretera -deixant estar poc després, a l’esquerra, el trencall
que indica la font de Gatielles- fins travessar el Ser pel pont vell. 0,20 Capella dels
Màrtirs. Tot continuant pel GR, deixem la carretera i prenem un corriol que
voreja per l’esquerra la tanca del recinte on hi ha aquesta capella. Aviat
comencem la pujada pel Mal Pas. 0,27 Arribem –davant la subestació elèctrica que s’està
construint- a la pista, apta per a tota mena de vehicles, que porta a la finca
de la Bruguera
des de la C-66. L’agafem
a l’esquerra, tot seguint el GR encara. El camí transcorre per un bonic bosc
d’aulinar (alzinar) i pins. 0,33 Deixem un trencall a la dreta per on continuen les
marques de GR en direcció Besalú. Si el seguíssim, al cap de pocs minuts
arribaríem a can Roset, ja en el
terme municipal de Sant Ferriol (de fet, la pista per on anem va trepitjant
alternativament el termes de Serinyà i Sant Ferriol força estona). Nosaltres
continuem per la pista principal en direcció a la Bruguera, cap a ponent.
Trobem un gran camp a la nostra dreta: el pla de can Roset. Se’ns obre una panoràmica esplèndida de les
muntanyes de la Garrotxa
(la Mare de Déu
del Mont en primer terme, Comanegra i Bestrecà més lluny, entre d’altres) i
dels Pirineus fins al Balandrau i el Puigmal. Continuem per aquest altiplà i,
si ens hi fixem, veurem el teulat de can Roset a l’altra banda del camp –can
Roset, vista des de Dosquers (municipi de Maià de Montcal), es veu situada com
si estigués dalt d’una carena arbrada-. La pista fa una corba pronunciada i
ens separem del camp per encarar-nos al puig de ca n‘Hortós. 0,47 Obviem un trencall cap a can Fumerola a l’esquerra i
poc després un altre, també a l’esquerra, cap a les granges d’aquest mateix
mas. Nosaltres continuem per la pista principal. 0,53 Deixem la
Barraca a la nostra esquerra. Si hi parem atenció, veurem que
hi ha un imponent llorer a tocar la casa. Seguim per la mateixa pista cap a la Bruguera, en lleugera
pujada. 1,03 * Cruïlla de tres pistes. Nosaltres agafarem la del
mig, que travessa uns camps i s’enfila cap a ca n’Hortós. Si seguíssim la pista principal per on veníem, la de
l’esquerra, arribaríem a la finca de la Bruguera. L’altra pista, la de la dreta, menys
fresada i que sembla que reculi, va cap a Besalú creuant el Junyell. Durant la pujada cap a ca n’Hortós, podrem
gaudir de noves vistes, de dreta a esquerra: el Mont, la Tossa d’Espinau i el
Bassegoda fins al Comanegra. Abans d’arribar a les runes de la casa, a
l’esquerra, veurem clarament can Roset i més muntanyes: Puig Neulós, Santa
Magdalena (a primer terme) i la serra de Verdera. 1,10 Ca n’Hortós. De la casa només queden algunes pedres.
Es manté en peu la pallissa, que tenia una bonica arcada de carreus, actualment
arrancada. Del seu esplendor, n’és mostra una paret lateral de carreus
cisellats. Continuem per la mateixa pista amunt en direcció al puig de ca
n’Hortós. Obviem dos brancs a la dreta, antigues pistes de desemboscar. 1,22 Final d’una pujada i corba pronunciada a la dreta.
En aquest punt, a l’esquerra, hi ha unes pedres grosses: és l’inici del corriol
que agafarem a la baixada (punt 2,00) per anar cap als camps de ca n’Aulina.
Nosaltres seguim uns deu metres per la pista per agafar de seguida un corriol
carener (amb fites) a la nostra esquerra que s’enfila pel marge. 1,30 Deixem el corriol carener, que se’ns ajunta altre
cop amb la pista que puja de ca n’Hortós. La seguim de pujada cap a l’esquerra. 1,34 Al final d’una pujada i en una mena de collet, on hi
ha restes d’una plaça carbonera, pugem, a l’esquerra, per un corriol, direcció
migdia (una fita ens marca l’arrencada). Ens hi enfilem però, al cap d’uns vint
metres, ens desviem a la dreta (fites) per prendre el corriol que va
flanquejant la carena i pujant cap a la creu. 1,38 Puig de ca
n’Hortós i Creu de ca n’Hortós (o Creu Blanca). Vistes: al fons el Montgrí, les muntanyes de Begur i els Àngels. Més a
prop Serinyà, el pla de Martís, Banyoles, l’ermita de Sant Patllari, Puig Sou
en la muntanya de Rocacorba, Puig ses Arques, Comaestremer (el cim més alt del
Pla de l’Estany), el Montner, el Llebrera i Puig de Capell. A primer terme i en
línia amb Puig Sou, Boquià, collet de Guixeres (amagat) i la serra de can
Ginestar. Inscripció a la creu: SERINYÀ. Santa Missió. Febrer 1958. La gent de
Serinyà va col·locar aquesta creu en agraïment a uns frares que van passar pel
poble per ensenyar la doctrina en aquells anys. Després de la corresponent
parada per gaudir de la panoràmica, deixem la creu a l’esquerra del corriol per
on hi hem arribat i continuem per un camí carener –a trossos poc definit- en
direcció ponent, al collet de Besalú. 1,43 Trobem una petita clariana a la nostra dreta
(fites). El camí carener per on veníem enforca amb un de més fresat que ve del
collet de Besalú. El prenem a la dreta, en direcció Serinyà. Des d’aquest punt, en uns 10 minuts arribaríem al collet de Besalú o de Sant Josep i en 12 més, a l’oratori de Sant Josep (trobarem uns rètols de fusta indicadors dels indrets que trepitgem). Si seguíssim el corriol carener més enllà de l’oratori, podríem arribar fins a Sant Julià del Mont. Vistes des de l’oratori: Rocacorba, Golany, Montfalgó, vall de Campmajor, El Far, Finestres, Puigsallança... Entre la vegetació del camí del collet de Besalú fins a l’oratori, hi destaquen uns arboços de gruix i alçada considerables i el pi de Sant Josep (un successor de l’original), un pi pinyer que hi ha prop de l’oratori en una pujadeta de roques. La caminada de la Creu de ca n’Hortós, s’allarga cap a 45 m. efectius si s’arriba fins l’oratori (anant i venint pel mateix camí). 1,48 Després d’una baixadeta, el corriol aflueix a una
pista de desemboscar. Per l’esquerra marxa una pistota força embardissada. El
corriol per on veníem continuaria enfront nostre, resseguint la carena. Tant la
pistota com el corriol, ens acostarien cap a Sant Ferriol. Nosaltres anem a la
dreta per la pista de desemboscar, ampla i de bon caminar. És la mateixa que
hem trepitjat a l’anada, que puja de ca n’Hortós. 2,00 Dues pedres grosses enfront nostre (punt 1.22),
abans d’una corba pronunciada a l’esquerra, ens marquen l’inici del corriol
carener de baixada (indicat amb fites) que prendrem i que seguirem sempre
baixant i deixant algun trencall que trobarem a la nostra esquerra. 2,08 Enforquem amb una pista de desforestar que du a les
runes de Vilar. Nosaltres anirem a l’esquerra, direcció Serinyà, seguint les
indicacions d’un rètol de fusta. 2,09 Bifurcació. Des d’aquí, si anéssim cap a l’esquerra,
retornaríem al punt 1,03, passant prop de la Bruguera. Nosaltres
anem cap a la dreta, baixant lleugerament i sempre pel camí principal. 2,12 Nova bifurcació de pistes. Hem d’anar per
l’esquerra. Voregem el pla de les Bruixes (esquerra). Un espai ara embardissat,
on abans pasturava el bestiar. 2,14 Deixem la pista i prenem un camí a la dreta (fites
de pedra), tot continuant la baixada. 2,15 Afluïm a un camí més fresat; l’agafem de baixada a
la dreta. 2,18 Es creua una pista. Seguim recte. 2,23 Enforquem amb la pista que baixa de la Bruguera i del Sabadí.
L’agafem cap a la dreta i caminem enmig de camps. Deixem ca n’Aulina a la nostra dreta. 2,28 Creuem el passallís sobre el Ser i arribem a la
pista que du a ca n’Illa. Nosaltres anem cap a l’esquerra, direcció
Gatielles. 2,41 Just en una corba pronunciada a l’esquerra, poc
abans de la font de Gatielles, deixem la pista i agafem un corriol que s’enfila
davant nostre en direcció la carretera antiga: és el bonic i curt camí de les
Roques. El seguim fins a enforcar amb l’antiga carretera. 2,43 Caminem per l’antiga carretera, cap a la dreta, en
direcció a la nova C-66 que creuarem amb compte. Un cop travessada, prenem un
corriolet que s’enfila a l’esquerra en direcció al cementiri de Serinyà. 2,48 Cementiri de Serinyà. Hi passem per davant i entrem al poble pel carrer de Joan Carreras, tot refent el camí que hem seguit a l’anada, en direcció a l’Ajuntament. 2,52 Plaça de l’Ajuntament. * Punt 1.03. Un recorregut més curt d’aquesta caminada continua per la pista principal cap a la Bruguera. Troba la Rajoleria (runes) tot seguit a l’esquerra. Al cap de cinc minuts, travessa el rec de la font de la Bruguera, i abans d’arribar a les cases (hi ha un rètol indicador amb el nom de la finca), pren un trencall a la dreta, deixant la pista principal que seguia. Continua per aquesta pista menys fresada que voreja per sobre les edificacions de la Bruguera i ressegueix la tanca de la finca (obvia una altra pista que puja cap a la dreta) i arriba, a dotze minuts del trencall de ca n’Hortós, a la bifurcació del punt 2,09 de l’itinerari llarg de la Creu de ca n’Hortós. A partir d’aquí, segueix el mateix camí de tornada descrit en l’itinerari llarg.  Itinerari 3. Prop del nucli de Serinyà (fonts, glaç i coves)
Fitxa de l’itinerari Sortida i arribada: plaça de l’Ajuntament de Serinyà Distància: aproximadament uns 4,8 km Desnivells: uns 60 metres Elements d’interès: diverses fonts, un pou de glaç, un molí i una balma (o bauma), la Bora Gran d’en Carreres, on s’han trobat restes del paleolític superior Època recomanada: qualsevol època de l’any, fins i tot a l’estiu AQUEST RECORREGUT ENS DURÀ, SENSE ALLUNYAR-NOS MASSA DEL NUCLI DE SERINYÀ, PER CAMINS DE BOSC I INDRETS OMBRÍVOLS, ON VISITAREM DIVERSES FONTS, UN POU DE GLAÇ I UNA BAUMA (O BALMA) EXCEPCIONAL: LA BORA GRAN 0,00 minuts, plaça de l’Ajuntament. Sortim de la plaça pel carrer Joan Carreras cap a la dreta. Enfront nostre tenim la bonica masia de can Carreres. Ben aviat travessem el Serinyadell per un pont. Podem observar, a l’esquerra, els rentadors que encara s’utilitzen en l’actualitat per rentar-hi roba i fer petar la xerrada. En una cruïlla de carrers, un cop passat aquest petit riu, anem en direcció al veïnat de Bosquerós pel carrer de Figueres. En una nova cruïlla deixem la direcció a Bosquerós i continuem, a la dreta, pel mateix carrer. 0,06 (0,460 km) Just després de la primera corba pronunciada a l’esquerra, trenquem –també a l’esquerra- pel carrer del Ser. Un camí sense asfaltar, amb molt poc aspecte de carrer, que ens farà passar per davant de can Quintana (número 23). 0,09 (0,650 km) Afluïm al carrer d’Esponellà, aquí també de terra i convertit en corriol. El seguim cap a la dreta. Passem pel costat de can Patrona. 0,11 (0,830 km) Trobem el camí asfaltat que va cap al pla de Martís. Anem cap a la dreta. 0,12 (0,900 km) Just abans d’una bifurcació, deixem el vial per on caminàvem per baixar decididament per un corriol -en els seus inicis imprecís- que trobem a l’esquerra i que ens endinsa al bosc. En aquesta bifurcació, a l’esquerra aniríem cap a la casa de colònies Els Refugis i a la dreta, cap al pla Martís. 0,14 (0,960 km) Font de la Canova. Un cop vista la font -actualment seca i força malmesa, però que encara conserva el seu encant- la vorejarem per sobre i continuarem baixant pel corriol per on anàvem. 0,15 (1,060 km) Petita esplanada. Si ens hi fixem, a la nostra esquerra, veurem un roure amb un senyal rodó de pintura vermella en el tronc. Ens marca l’inici d’un altre corriol que agafarem, tot deixant el camí per on havíem baixat fins ara. Creuem el rec de les Comelles, un petit torrentet. Ben aviat passem per sota una línia elèctrica. Anem seguint sempre el corriol principal que ens farà passar per sobre i rodejar les instal·lacions dels Refugis. Després el camí s’orienta més cap a ponent i pugem amb ganes per un camí més pedregós. 0,22 (1,490 km) Passem per sota una altra línia elèctrica i estem a un tir de pedra de can Vidal, de recent construcció. El camí segueix pujant entre tanques de finques, en un espai força desendreçat. 0,25 (1,650 km) Camí asfaltat. Hem arribat al carrer de les Alzines, de nom ben trobat perquè ens trobem en una zona boscosa on domina aquest tipus d’arbre, també anomenat aulina. A l’esquerra, podem veure unes cases: són les darreres edificacions del carrer del Nord, que en la seva continuació s’ha convertit en el carrer de les Alzines. Nosaltres continuem, de baixada, a la dreta. Més endavant obviem un trencall asfaltat que ens ve per l’esquerra i que ens duria al carrer de Garbí. Seguim en la mateixa direcció. 0,27 (1,830 km) Bifurcació. Deixem a l’esquerra el carrer de les Alzines, que aquí passa a dir-se carrer del Torrent i que ens retornaria al centre del poble. Anem a la dreta pel carrer del Pla de Serinyà, actualment un vial de terra. El pla de Serinyà és una àmplia zona de camps que encara es conreen. En aquest punt tenim en front nostre una bonica visió de la Mare de Déu del Mont i d’altres muntanyes garrotxines. Dels Pirineus veiem parcialment el massís del Canigó i, més cap a l’esquerra, altres cims fins al Puigmal. En una carena més baixa, a la dreta, podem veure-hi l’ermita de Santa Magdalena. 0,28 (1,920 km) Desviació a l’esquerra. Si seguíssim recte, aniríem a can Boix i després podríem acostar-nos a la cinglera que penja sobre el Ser i a la cova dels Encantats per un camí en mal estat. Nosaltres tombem a l’esquerra. Passem per darrere de can Piquer i aviat caminem entre camps (dreta) i un graonat de feixes abandonades damunt del Serinyadell. Amb els anys els pins han anat substituint els conreus en aquest espai de sobre el riu. Passem per davant del portal de la finca de can Melca. Entrem a dins del bosc i baixem lleugerament. 0,32 (2,240 km) Bifurcació. Anem cap a la dreta, tot seguint un camí que marxa per un bosc d’alzinar amb marfull. Anem planejant fins que creuem un espai obert que ens permet veure les muntanyes més properes. Tot seguit baixem amb ganes per un corriol ben fressat. 0,40 (2,730 km) Horts del Pou, zona d’hortes que fa goig de veure. Travessem aquest espai per un corriol que segueix el fluir de l’aigua d’un rec fins arribar a una esplanada on agafem el camí carreter que utilitzen els hortolans per accedir-hi amb vehicle. Just sortir de l’esplanada, tombem a la dreta, deixant el camí carreter que ens duria a la carretera d’Olot (C-66). 0,43 (2,920 km) Passem per sota de l’edificació del Molinot –o molí petit de n’Illa- un dels molins que s’accionava amb l’aigua del torrent i que havia estat una indústria farinera que acabà molinant guix. Tenim ben a prop la ribera del Ser, que poc més amunt acaba de rebre les aigües del Serinyadell. Uns pocs metres passat el Molinot, ens separem del camí principal i baixem a trobar la font d’en Cofí, actualment seca. Un xic més avall trobem la font dels Màrtirs. Aquesta última sol rajar més i normalment és potable. En els murs que l’envolten, hi podem descobrir una abundant població de la falguera llengua de cérvol, de color verd clar, típica de zones ombrívoles. Paga la pena d’acostar-nos més al Ser per gaudir de la ufanosa vegetació que aquest espai humit deixa créixer. Desfem les nostres passes fins a trobar el camí carreter del punt 0,40 i ara el seguim cap a la dreta, en direcció a la carretera d’Olot. Gairebé no ens n’adonarem, però estem travessant la part final del Serinyadell per un pont, força tapat per la vegetació, d’una alçada considerable. Fa impressió mirar l’aigua per sota nostre des d’aquest pont sense baranes per on es passa des de fa anys. 0,48 (3,210 km) Ens separem del camí carreter per entrar a l’indret de la casa del Pou. Al costat d’aquest habitatge força degradat, hi trobem l’explicació del seu nom: un ben conservat pou de glaç. Si ens hi acostem, podrem observar que encara té el sostre sencer. Pocs anys enrere, hi havia una llinda en la porta de llevant que indicava la data de 1680. El pou de glaç s’utilitzava per dipositar i conservar els blocs de gel que es treien a l’hivern d’unes basses que hi havia a prop. El blocs s’entraven al pou per les seves obertures i se solien separar amb palla, o altres materials, per evitar que es fonguessin i així poder-los conservar fins a l’estiu. El comerç del gel va tenir el seu període màxim d’auge entre els segles XVII i XIX. Deixem aquest indret reprenent el mateix camí per on anàvem i on aviat la terra es converteix en asfalt. Anem paral·lels a la C-66, sense travessar-la mai. 0,53 (3,550 km) Encalcem un vial d’accés a la carretera d’Olot. Seguim en la mateixa direcció. 0,54 (3,650 km) Cruïlla de quatre camins. Per la dreta, passant per sota la C-66 per un túnel, arribaríem a la pairalia de Gatielles. Nosaltres tombem a l’esquerra, en direcció a la torneria Santamaria, seguint els senyals blancs i vermells del sender de llarg recorregut, GR-1. 0,55 (3,740 km) Just abans de l’entrada de la torneria, els senyals del GR-1 ens fan tombar a la dreta. Abans d’iniciar la pujada, val la pena que ens girem a contemplar la panoràmica que se’ns obre damunt de la vall del Ser: de migdia a ponent trobem la Mare de Déu del Mont, un bocí de la Tossa d’Espinau, els puigs de Malveí, Castellets, Bassegoda i més a primer terme, La Calma. Més llunyà, el massís del Canigó. Puig de Sant Marc, Comanegra, crestes de Rojà, Costabona, Bastiments, Gra de Fajol, pic de Freser; la blancor de l’ermita del Sagrat Cor; la Creu Blanca i el Pi de Sant Josep i a baix les cases del Sabadí i ca n’Aulina; Puigsacalm, i al dessota, i més a primer terme, els Tres Termes de Boquià i la zona de Bacs d’Illa. Ens enfilem ara per un camí que transcorre per un bonic alzinar amb alguns pins. 0,57 (3,840
km) Tombem a l’esquerra pel primer corriol que trobem,
tot deixant el GR-1. Al moment creuem un escorranc d’aigua i, després d’una pujadeta,
enforquem amb un altre corriol, que seguim cap avall. Passem per damunt de la
indústria de torneria i caminem una estona entre els arbres per aquest indret
agradable per passejar-hi. 1,00 (4,060
km) Enforquem un camí més principal i més pedregós. El
seguim de baixada cap a l’esquerra. Quan el camí perd força, es divideix en
tres corriols. En aquesta cruïlla, baixem pel de l’esquerra. 1,03 (4,180 km) Font del Sagrat Cor, que sol rajar sempre, però que a voltes no és potable. Properes, tindríem també la font d’en Piquer i la font d’en Pinell. Si ens arribem fins a tocar el riberal, podrem observar la riquesa i la varietat de la frondosa vegetació d’aquest espai: freixes, pollancres, avellaners, saücs, cues de cavall... Desfem camí per on hem vingut fa un moment, fins la cruïlla de tres corriols. Ara la creuem i pugem pel que ens encara cap a sud-est. 1,06 (4,330 km) Som a tocar un cingle d’aglomerat. D’aquí surt un caminet (dreta)que ens durà, de pujada, a la Bora Gran d’en Carreres, que s’entreveu entre el fullatge dels arbres. Bora és un mot preromà que significa cova i que ha quedat preservat en la toponímia de cavitats del nord de Catalunya. La Bora Gran d’en Carreres va ser descoberta l’any 1866. Aquesta cavitat és un dels jaciments més interessants de l’última etapa del paleolític superior, entre 11.000 i 16.000 anys enrere. Les restes en pedra que s’hi han trobat són en la seva majoria de sílex, que era d’importació, ja que en les nostres comarques no es troba aquest material. Un cop visitada aquesta interessant balma, retornem al corriol per on veníem i el seguim cap a la dreta. Tot passejant per aquest lloc ombrívol i fresc, sentim la remor de l’aigua del Serinyadell sota nostre. Passem per un petit però bonic tram graonat. 1,08 (4,420 km) Enforquem amb un camí més ample que seguirem a l’esquerra per acabar d’arribar al poble. 1,09 (4,490 km) Entrem al nucli de Serinyà per la plaça de l’11 de Setembre i caminem pel carrer de les Vinyes, que seguirem en la seva totalitat fins que troba el carrer Joan Carreras, que prendrem a l’esquerra per arribar a la plaça de l’Ajuntament. 1,13 (4,800 km) Plaça de l’Ajuntament.  Itinerari 4. Font de Perduts
Fitxa de l’itinerari Sortida i arribada: plaça de l’Ajuntament de Serinyà Distància: prop de 9,3 km Desnivells: uns 250 m acumulats, sense cap pujada forta Elements d’interès: les fonts de Gatielles i de Perduts; els rius Ser i Merdançà i l’ermita romànica de Sant Miquel Sesvinyes Època recomanada: durant tot l’any. A l’estiu, és millor evitar les hores fortes de calor
EN AQUESTA VOLTA VOREJAREM EL RIU SER I
CREUAREM DOS COPS UN SEU AFLUENT, EL MERDANÇÀ. TAMBÉ VISITAREM DUES FONTS, LA
DE GATIELLES I LA
DE PERDUTS; PASSAREM PER LES CASES DE
BUDELLERS I ENS ARRIBAREM A L’ERMITA DE SANT MIQUEL SESVINYES, TOT TRAVESSANT
PARATGES D’UNA SENZILLA BELLESA RURAL 0,00 minuts, plaça de l’Ajuntament. Situats a la part
nord de la plaça, en sortim pel carrer de Joan Carreras, cap a l’esquerra,
seguint les marques blanques i vermelles del GR1. 0,04 (0,310
km) A les darreres cases del poble deixem el carrer
asfaltat i el cementiri municipal a la nostra esquerra. Creuem un espai obert i,
seguint els senyals del GR, entrem a dins del bosc per un corriol força
fressat. 0,10 (0,740
km) Just després de passar per sota de la carretera C-66,
ens trobem davant del conjunt d’edificis de la masia de Gatielles. Seguim pel
GR1. 0,13 (0,980
Km) Trenquem a l’esquerra per una pista de terra on hi
ha un rètol que indica la font de Gatielles. Aquí abandonem els senyals del
GR1. 0,14 (1,070
Km) La font de Gatielles ens queda per sota del camí.
Sol rajar abundosament, però la seva aigua no sempre és potable. 0,17 (1,320
km) Quan la pista fa un revolt, sortim del bosc. Ara
caminem de pla, entre camps. Aviat, per la dreta, s’entreveu can Peret, un
antic molí. Anem remuntant la vall del riu Ser. 0,21 (1,660
Km) Continuem per la pista principal, tot obviant per la
dreta el camí d’entrada a can Peret. 0,24 (1,930
Km) Som davant d’una estació de l’Agència Catalana de
l’Aigua feta per mesurar el cabal del Ser. Continuem recte (per l’esquerra puja
un camí que enllaça amb el punt 1,50). 0,30 (2,420
km) Continuem recte en direcció a les properes cases que
formen el conjunt de la pairalia de ca n’Illa (Un trencall ben marcat a la dreta ens duria a creuar el Ser pel
pont de ca n’Aulina). Passem per darrere de l’antic Molí de ca n’Illa i baixem cap
al Ser. 0,34 (2,820
km) A tocar el passallís de ca n’Illa, on la pista que
va a la casa de Perduts travessa el Ser a gual, nosaltres prenem, per
l’esquerra, el camí del Canal. Aviat anirem caminant entre un antic canal –avui
en desús- i el Ser. Primer l’aigua del canal es destinava al molí i regava les
terres d’aquesta antiga casa pairal. Després el molí es va reconvertir en
guixera i la força de l’aigua es va utilitzar per produir electricitat i per
fer funcionar aquella petita indústria d’extracció de guix. 0,41 (3,170
km) Retrobem la pista de ca n’Illa a Perduts, un cop ha
travessat el riu per un segon passallís, el del Gorg Blau. Veiem la resclosa i
la reixa de ferro per on l’aigua del Ser és desviada cap al canal. Anirem
caminant propers al riu. Quan el camí va girant i ens encara més cap a migdia,
deixem el Ser i caminem prop del Merdançà, un afluent del Ser que prové de la
propera muntanya de Sant Patllari i que, com tants altres rius del nostre país,
al llarg del seu curs pren diversos noms. Així, aigües amunt de la carretera de
Banyoles a Mieres l’anomenen el Rodeja. Si ens aboquem cap a l’aigua, podrem
veure el punt d’unió d’aquests dos cursos fluvials. Si fem un cop d’ull a la
vegetació que ens envolta, veurem uns avellaners prop del riu, tot i que els
arbres predominants a la zona són les alzines i els pins. 0,47 (3,750
km) Trencall molt marcat. Tombem a la dreta, passant el
Merdançà per un passallís que, si el riu no baixa molt ple, podrem travessar
sempre sense mullar-nos els peus. (Si continuéssim per la mateixa pista,
seguiríem el camí antic cap a Guixeres, tot creuant també a gual el Merdançà).
Comencem a pujar de manera decidida. A la nostra esquerra, i cada cop més
amagat per les capçades dels arbres, sobresurt el teulat de la casa de Budellers
de Baix. A mesura que pugem, les alzines, els pins i la vegetació més seca
(romaní, farigola, espígol) van dominant. Ens anem enfilant cap a Perduts. 0,59 (4,420 km) A la dreta trencall d’accés a la casa de Perduts.Tenim la casa a la vista envoltada d’un conjunt d’arbres singulars, entre aulines (alzines), roures i un lledoner molt remarcable. En el mateix trencall trobem un llentiscle de mides considerables i capçada curiosa, molt arrodonida. Aquest tipus de planta, que té un creixement molt lent, normalment només pren forma arbustiva. Si ens acostem a la casa, podrem veure l’era i la ben conservada pallissa, en comparació amb el mal estat de la casa –cremada i enrunada-. La llinda de la porta –amb una curiosa inscripció- i la robusta escala d’accés són una mostra de l’antic esplendor d’aquesta masia. Font de Perduts. Situats en el punt 0,59 hem de retrocedir pel camí principal fins trobar l’accés (al peu d’unes aulines) a la tercera feixa per sota del trencall que ens ha dut a la casa de Perduts. Cal resseguir per la vora de tota la feixa fins que, cap al final, trobem el baixant que ens condueix a la font de Perduts (0,03 minuts). La font –que sol rajar tot l’any- està situada sota un grup d’alts plàtans, ben visibles des del punt 0,59. Sota el seu broc hi ha tres bassis petits. També hi trobem un gran viver amb rentador. Retornem al punt 0,59 i continuem pel camí principal
direcció nord-oest. 1,01 (4,560 km) Som al pla del Gavaig, al final d’un camp on hem de regirar a l’esquerra, talment com si volguéssim tornar enrere, per pujar per una pistota herbada, força aperduada. La tradició popular situa dalt del petit turonet de la nostra dreta el castell del Gavaig, una fortificació construïda en una de les guerres amb els francesos per guardar el pas del collet de Guixeres, per on passava el camí de Serinyà a Olot. Diuen també que amb els anys les pedres del fortí s’utilitzaren per refer la casa de Perduts. Anem caminant per la pistota, molt envaïda per la
vegetació i convertida en corriol, que ens farà passar, sense veure-la, per
damunt de la font de Perduts. 1,05 (4,870
km) Obviem un branc que s’enfila per la dreta. Ara anem
baixant lleugerament. 1,08 (5,090
km) Enllacem amb una pista que ens ve, també per la
dreta. Continuem en la mateixa direcció sud. Després d’una baixadeta, se’ns
obre una bonica panoràmica sobre la cabanya de Budellers de Dalt i la casa
de Budellers de Baix; al fons veiem can
Prim, i al seu darrere, el cingle de Roca Canera. 1,12 (5,410 km) Enforquem amb l’antiga pista del collet de Guixeres, que travessa l’indret de Budellers. En aquets punt, podem veure davant nostre el Llorer de Budellers de Dalt, actualment força descurat; a la nostra esquerra, hi trobem el pou. Si seguim una mica l’antiga pista de Guixeres cap a l’esquerra, podrem veure, enfilada en un pla, la cabanya de la desapareguda casa de Budellers de Dalt i tot seguit, a la dreta, trobarem l’enrunada casa de Budellers de Baix. Conserva encara una bonica portalada amb llinda –que té una perillosa esquerda al mig- on podem entrellegir part de la inscripció: “ME FESIT NARCIS ROU 1863 (?)”. Des de Budellers, en línia amb la casa de Perduts que podem veure des d’aquí, a tocar el fil de la carena de puig Hortós, endevinem la Creu Blanca entre la boscúria. Retornem al punt 1.12, a tocar el pou, i ara seguim la
pista pel branc de la dreta. Al cap de poques passes trobem una nova
bifurcació. Cal baixar cap a l’esquerra. Aquí trobem la senyalització d’una
ruta de BTT (bicicleta tot terreny) de la xarxa del Pla de l’Estany, que anirem
seguint fins a Sant Miquel Sesvinyes. Anem baixant sempre pel camí principal i
guiant-nos pels senyals de BTT. 1,20 (6,050 km) Creuem el Merdançà i pugem decididament per una pista molt aixaragallada. Si seguíssim riu avall primer pel marge i després per una pista de terra, que el creua dues vegades, en poca estona podríem retornar al punt 0,47. Quan finalitza la pujada, si ens encarem a ponent, a la
serralada del fons es veu molt ben retallat el collet de Guixeres. 1,28 (6,440
km) Trencall d’accés a la casa de can Prim, a la nostra
dreta. Nosaltres seguim recte i tornem a pujar. Caminem ara per una pista de
terra molt ben arranjada. Marxem per un terreny de xalions, amb pins i arbustos
com ara brucs -que trobarem florits al
febrer- i arboços. 1,36 (6,960
km) Entre una baixada i una pujada i al voral d’una
corba a la dreta, es deixen veure encara els mulladius de la quasi desapareguda
font de les Deus. 1,45 (7,480 km) Final de la pujada. Seguim pel camí principal. Un branc a l’esquerra ens encaminaria cap a Bacs d’Illa. 1,46 (7,550 km) Bifurcació. Som en un espai obert i proper a l’ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Paga la pena d’arribar-se a veure aquesta petita construcció religiosa romànica, ja citada el segle XIII. El diumenge més proper al dia del Sant -29 de setembre- se celebra un lluït aplec en l’esplanada arbrada propera a l’ermita. Marxem baixant cap a l’esquerra i passem per davant de
les granges de Sant Miquel. 1,50 (7,850
km) L’Olivet Tendre. Seguim recte per la pista principal.
Un trencall a l’esquerra ens duria a la vall del Ser (punt 0,24) i a la dreta,
per la baixada dels Greixots, cap a Magrill de Borrancs. 1,53 (8,140
Km) Continuem per la pista principal. (Un bon camí per a
vehicles es desvia a la dreta cap a dues cases de la Costa d’en Solana). Aviat
passem per sota d’un dipòsit d’aigua enlairat en el marge dret de la carretera
i fem una curta baixada. 1,56 (8,380
Km) Abans d’arribar a una
tanca a la vora del camí, trobem una petita antena en el marge esquerre. Aquí
hem de trencar per un corriol que ens escurçarà camí cap a Serinyà. Tot
baixant, aviat el corriol anirà vorejant el filat que tanca el mas de les
Sagrantanes. 2,00 (8,610
Km) Vial d’accés (aquí emporlanat) i porta principal de
la casa de les Sagrantanes. Baixem per
aquesta carretereta per anar a trobar la C-66. 2,04 (8.940
Km) Carretera comarcal C-66 de Banyoles a Olot. La
creuem amb compte i seguim pels carrers de Serinyà en direcció al campanar de
l’església de Sant Andreu, que encara sobresurt dels teulats de les cases.
Sortim de la plaça de l’església pel carrer de les Escoles. 2,08 (9,270 Km) Ajuntament de Serinyà.  |
ITINERARIS I TRACS |