Desprès del concert Els gustos reunits, música representativa de l’estil alemany, italià i francès dels segles XVII i XVIII, hem decidit prepar un repetori basat en els baixos de Ground: Faronells Ground, Pauls Steeple, Greensleeves, A Ground by Mr finge i La Folia, aquesta darrera en la versió que en va fer Arcangelo Corelli.
Els baixos de Ground són estructures harmòniques, en forma d’obstinat, sobre les quals es desenvolupa una melodia que segueix l’esquema de tema i variacions. Dos dels més famosos baixos obstinats són Las Folias de España i Greensleeves. Els baixos de ground permeten al músic una gran creativitat donat el seu caràcter improvisatori.
Las Folias de España
Originàriament, la Folia era un ball nascut en els ambients populars de la Castella de la fi del segle XVI. Els tractadistes de l’època lluny de parlar d’aquest ball amb menyspreu, donat el seu origen popular, el varen definir en la forma i en el fons. La Folia va ser un dels balls més populars de l’època. Era de compàs ternari, fàcil acompanyament instrumental i una desenfrenada posada en escena. Posteriorment, aquesta dansa d’origen popular, les dades de la qual indiquen una possible relació amb primitius balls relacionats amb la fertilitat, s’adaptaria a les músiques dansades pròpies d’ambients cortesans, adquirint un caràcter netament diferents al dels ambients que la varen veure néixer. L’èxit de la Folia fou tan gran que ràpidament es va extendre arreu d’Europa, quasi tots els compositors de primera fila tenen alguna obra inspirada en ella.
Greensleeves
La versió del Greensleeves que avui coneixem és en realitat la versió més antiga de la melodia (finals del segle XVI) que ha sobreviscut; fou redescoberta al segle XIX per William Chapel. També, com la Folia, el seu particular encant va donar origen a nombroses varacions populars,.
La versió original del Greensleeves està basada en un baix obstinat italià, el Passamezzo antico, que va servir de base a milers de melodies tradicionals per tota Europa. La resta de versions d’aquesta època o posteriors es basen en un altre baix obstinat molt semblant, la Romanesca.
