El Tramtordera

Cerca en aquest lloc

Projecte Tramtordera

Introducció

Continguts

  1. 1 Introducció
  2. 2 Problemàtica de la zona
    1. 2.1 Característiques de la zona
    2. 2.2 El Transport Públic actual
    3. 2.3 Alternatives estudiades per la Generalitat de Catalunya
  3. 3 Característiques tècniques del projecte
    1. 3.1 Especificacions de la L1 Palafolls-blanes-lloret
    2. 3.2 Material Mòbil: Característiques dels tramvies tipus utilitzats
  4. 4 Traçat
    1. 4.1 Traçat de la L1
    2. 4.2 Una millora per als habitants i visitants
    3. 4.3 Societat d'economia mixta
      1. 4.3.1 Costos d’inversió
  5. 5 Comparació amb el Carril Bus
  6. 6 Situació actual

Aquest projecte comença a coure's a l'IES Sa Palomera, a Blanes, al curs 2007-2008, a partir del Treball de Recerca de Batxillerat.  Aquest treball estava orientat a cercar una solució als coneguts problemes de mobilitat de les vies que comuniquen Palafolls, Blanes i Lloret de Mar així com pendre mesures per millorar-les.

Ràpidament es va decantar per una solució en forma de tramvia pels nombrosos avantatges i diversos motius que es comenten més endavant.

Problemàtica de la zona

Característiques de la zona

  • Actualment, i amb gairebé 100.000 habitants, Palafolls, Blanes i Lloret es situen com la 2a àrea urbana de Girona.
  • A l'estiu, la població pot arribar arribar gairebé a duplicar-se, per la més que sabuda importància turística com a destinació de 1r ordre d'aquesta zona.
  • En menys de 10 anys, aquests municipis han arribat a duplicar la seva població i, lluny d'aturar-se aquests increments poblacionals, els respectius POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) preveuen arribar a un cens molt més alt.

El Transport Públic actual

  • Tot i tractar-se d'un volum de població tant destacable en tan sols 8 km, aquestes 3 poblacions estan conectades entre sí únicament per autobús, amb freqüències que, en el millor dels casos, no supera els 15 minuts en plena temporada d'estiu a la L1 Blanes-Lloret.
  • Actualment, són conegudes les llargues i quilomètriques cues ja desestacionalitzades i que afecten no només el tram entre Blanes i Lloret, sinó que les cues s'orgininen ja abans dels semàfors de Palafolls a la Gi-682 (Carretera d'Accés a la Costa Brava).
  • El fet de tenir un sistema en autobús que depén totalment de l'estat del trànsit a les carreteres, sumat a unes baixes freqüències i el col·lapse circulatori al centre de les poblacions, fan del sistema en bus una alternativa obsoleta i a millorar.
  • Tot i disposar d'una estació de tren de línia C1 de les rodalies RENFE, la seva situació a les afores de Blanes i el fet de no arribar ni a Blanes ni a Lloret, fa que el tren no pugui utilitzar-se com un mitjà de comunicació urbana entre les 3 poblacions, i situa, per exemple, a Lloret, com la població amb més habitants de Catalunya sense accés ferroviari.
  • Per aquests motius, els percentatges d'utilització del transport públic a la zona, tot i tenir un gran potencial pel dinamisme i intercomunicació entre Palafolls-Blanes-Lloret no passin d'una utilització de més del 9%, quan a l'àrea metropolitana o la ciutat de Barcelona ronden el 33-34 %.
A Barcelona, per exemple, algú utilitza el cotxe per desplaçar-se 7 quilòmetres?
No, ja que un servei de metro, tramvia o autobús amb altres freqüències i rapidesa desbanquen al cotxe, que a més de patir l'estat del trànsit, ha de buscar i/o pagar aparcament al lloc de destinació.

Alternatives estudiades per la Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya va encarregar als voltants del 2005-2006 un estudi per millorar la mobilitat entre Blanes i Lloret a la carretera Gi-682, en el qual es parlava d'allargar el tren fins a Lloret, un troleibús, un carril bus o fins i tot ja parlava d'un tramvia.
Però, va acabar descartant totes les alternatives pel seu elevat cost i no solvència amb la demanda que s'havia tingut en compte, que és la L6, la línia d'autobús gestionada per Transports Pujol SA que comunica l'estació de tren de Blanes amb la terminal d'autobusos de Lloret de Mar, que discorre per l'esmentada carretera i que transporta gairebé 900.000 usuaris/any.
Totes excepte el carril bus, l'alternativa que la Generalitat ha estudiat i projecte que actualment preveu iniciar-se a l'any 2011 i xifrat en gairebé 35 M€.

Totes aquestes alternatives estudiades per la Generalitat, però, no contemplen en cap cas el pas pel centre de Blanes, fet que permetria sumar els usuaris de la L6, L4, L1 íntegrament i que avui dia sumen 2.000.000 d'usuaris/any, i part de la majoria d'altres línies, ni arribar fins a Palafolls, població que actualment suma 8.000 habitants i de la qual la gran majoria de la població es desplaça per motius laborals, oci o escolars a les poblacions de Blanes i Lloret en cotxe.


Característiques tècniques del projecte

Especificacions de la L1 Palafolls-blanes-lloret

  • 19 Parades.
  • Andanes laterals de via única al llarg de la línia excepte 1 que és central i amb doble via.
  • Distància entre estacions curta: aprox. cada 500 metres en tram urbà.
  • Longitud de la línea: 11.242 m.
  • Velocitat comercial: 38km/h.
  • Temps total de recorregut Palafolls - Lloret: 20 minuts
  • Des de la parada Palafolls fins a la parada Estació de Tren: 2  minuts
  • Des de la parada Palafolls fins a la parada Passeig de Dintre: 7  minuts
  • Des de la parada Estació de Tren fins a la parada Passeig de Dintre:  6 minuts
  • Des de la parada Estació de Tren fins a la parada Lloret Centre: 17 minuts
  • Des de la parada Passeig de Dintre fins a la parada Lloret Centre: 10 minuts

Material Mòbil: Característiques dels tramvies tipus utilitzats

  • Longitud de la composició: 33 ampliables a 43 metres.
  • Ample de la composició: 2,65 metres.
  • Altura de la composició: 3,20 metres.
  • Altura d'accés al tramvia: 0 metres, entrada des de l'andana al mateix nivell.
  • Separació de las vies: 1,435 metres.
  • Pes de la composició: 39,9 tones.
  • Places assegudes: 56.
  • Places de peu (3,5 pas/m2): 146.
  • Capacitat total: 200 persones.
  • Pis baix al 100% del tramvia.

Traçat

Traçat de la L1


Traçat del Tramtordera

El recorregut final de la línea 1 (Palafolls-Blanes-Lloret) del Tramtordera passarà per les següents estacions: Palafolls, Estació de Tren, Polígon Industrial, Can Borell, Estació d'autobusos de Blanes-La Plantera, Biblioteca Comarcal - Illa de Blanes, Plaça Catalunya/Passeig de Dintre, Mercat Municipal, Nou Barri (Av. Parlament), Valldolig, Hospital Comarcal, Santa Clotilde, Fanals, Lloret Centre - Terminal Bus, Lloret Arena (barri El Molí).

La línia tindrà un total de 11,2 quilòmetres de recorregut, unint no només el centre de Blanes amb el centre de Lloret, sinó portant-lo pel sud fins a la població de Palafolls passant per l'estació de tren, el polígon industrial, el barri de la Plantera, l'estació d'autobusos... i pel nord fins al barri del Molí de Lloret, on es situa una zona amb gran volum d'habitants, zones hoteleres i educatives, i on es situen els grans projectes de futur de Lloret a curt termini. Inclourà 19 parades, amb una distància mitjana entre elles de 500 metres aproximadament en zona urbana. Amb velocitats ajustades i servei de tramvia segons el tipus de vials a les zones urbanes (avingudes, carrers o zones peatonals) d'entre 30 i 70 km/h i servei de tren amb una màxima de 100 km/h a les zones interurbanes (entre Palafolls i Blanes i entre Blanes i Lloret de Mar).

De portar-se a terme el projecte, el sistema comptarà amb 5 tramvies (4 en servei en hora punta i 1 de reserva en tallers) d'uns 33 metres cadascun, amb una capacitat per a unes 220 persones, més de 4 vegades un autobús convencional de línea urbana.

Es preveu que, quan tota la línia estigui funcionant, sigui utilitzada per uns 8.700 viatgers/dia de mitjana, el que suposarà 3.200.000 usuaris a l'any. La freqüència de pas serà de 10 minuts en hora punta i la tarifa mitjana sobre la qual s'ha realitzat l'estudi és la mateixa que la aplicada per Transports Pujol SA l'any 2009 + l'evolució de l'IPC interanual i recomanant el pas a la tarifa integrada per a tota Catalunya.

S'ha optat per la construcció dels tallers i cotxeres en un terreny de titularitat municipal de Blanes al costat de l'actual estació de tren de Blanes, els quals tindran implantats una central fotovoltaica al seu sostre que permetrà subministrar el 49 % de l'energia consumida pel tramvia, el que fa que, si un tramvia ja de per sí és ecològic, dons emet 0 CO2 al funcionar amb electricitat, encara sigui més sostenible mediambientalment. Tantmateix, s'han ubicat diverses parades pròximes a zones amb grans aparcaments, com la Polígon Industrial, que permetrà ser utilitzats com a aparcaments dissuasius i mitjançant ofertes pàrking + tramvia, accedir al centre de la població i promocionar l'accés al centre sense cotxe.

Així mateix, tindrà una parada a l'Estació de Tren de Blanes, el que permetrà als habitants i visitants de totes 3 poblacions tenir un ràpid accés al tren que els portarà a Girona o Barcelona, conectant-los amb el port i aeroports de Barcelona i Girona.

PODEU VEURE EL TRAÇAT DEL TRAMTORDERA AL GOOGLE EARTH DESCARREGANT-VOS AQUEST ARXIU


Una millora per als habitants i visitants

El projecte preveu i inclou la prestació d'un servei nocturn entre les 3 poblacions els dissabtes nit a l'hivern i divendres i dissabtes nits de l'estiu, oferint freqüències cada 40 minuts tota la nit, el que permetria cobrir l'oferta d'oci nocturn i turístic de totes tres poblacions i prevenir riscos i accidents a oferir una alternativa al cotxe o la moto. A més:

  • …els instituts de Palafolls, Blanes i Lloret disposarien d’una parada a menys de 5-10 minuts, així com la majoria d’altres centres educatius. 
  • … es connectaria ràpidament equipaments culturals i esportius: Biblioteca Comarcal, Teatres de Blanes i Lloret, centres cívics (com el de Can Borell), camps de futbol (Lloret, el Molí, Can Borell, Blanes, Palafolls), i pavellons (Palauet, Blanes, Lloret, Lloret Arena…).
  • ... es donaria una alternativa d’accés als visitants de Blanes i Lloret: es poden crear grans aparcaments a l’exterior, al voltant de les parades del tramvia, i accedir al centre amb aquest, i així dinamitzar les zones comercials d’ambdós municipis. 
  • Es comuniquen les zones hoteleres de Blanes i Lloret, fet que suposaria també un ús turístic del tramvia.

Societat d'economia mixta

El model de gestió escollit per al Tramtordera és la gestió indirecta a través d'una societat d'economia mixta que tindria una participació privada i pública, dividida entre Ajuntaments i Generalitat de Catalunya i empreses privades (constructores de la infraestructura tramviaire, dels tramvies o, com en el cas de Barcelona, empreses que abans cobrien en autobús la línia que passa a cobrir el tramvia, entren al consorci que gestiona el tramvia, en aquest cas, Transports Pujol i altres empreses que treballen a la zona podrien entrar dintre de la UTE gestionària del Tramtordera).

Els costos de construcció del tramvia són els següents:

Costos d’inversió

Cost infraestructural

55.988.615 €

Cost del material mòbil

15.000.000 €

Cost total

70.988.615 €

Anys de la concessió

40 anys

TIR (taxa interna de retorn) del projecte

14 %



Els costos infraestructurals inclouen:

•Obra civil: 12.858.400,00 € 

•Senyalització: 3.649.980,00 € 

•Electrificació i sustentació: 6.013.500,00 € 

•Equipaments de parada: 2.510.000,00 € 

•Urbanització: 12.342.500,00 € 

•Superestructura: 6.618.475,00 € 

•Tallers i cotxeres: 4.400.000,00 € 

•Túnel Racó Blau: 5.180.760,00 € 

•Pont sobre el Tordera: 1.785.000,00 € 

•Pas elevat sobre les vies de tren: 630.000,00 €


                    Comparació amb el Carril Bus

                    Tren-tramvia

                    Carril Bus

                    Cost total

                    71 M € (amb els tramvies)

                    35 M € (sense autobusos)

                    Manteniment

                    A càrrec de l’empresa explotadora

                    A càrrec de la Generalitat/Ajuntaments

                    Usuaris estimats/any

                    3.200.000

                    1.000.000

                    Usuaris/M. € invertit

                    45070 usuaris

                    28571 usuaris

                    Ample ocupat

                    3,10 metres

                    9 metres

                    Emissions de CO2

                    174 cotxes

                    3 autobusos

                    1 tramvia

                    8248 gr.

                    945 gr.

                    0 gr.

                    151 tonelades

                    52 tonelades

                    0

                    • Queda demostrat que l’opció tramviària és més viable, efectiva, útil, ecològica i beneficiosa per a tothom.
                    • Tot i que el cost del tramvia duplica el cost del carril bus, quant a usuaris, el triplica, el que permet recuperar l’inversió abans i fer-la més rendible.
                    • Dóna servei a una àrea poblacional molt més gran i cobreix molts més serveis.
                    • La decisió rau simplement, doncs, en la voluntat política i social de la zona.


                    Situació actual

                    Fins a data d'avui, el treball titutat "El Tramtordera. Un tramvia per a la Selva Marítima" i que recull l'estudi de viabilitat i avantprojecte d'un tren-tramvia per a Palafolls-Blanes-Lloret ha seguit els següents passos:
                    • Febrer 2007: Adjudicació del treball i del tutor Francesc Juanola a l'IES Sa Palomera. Inici de l'estudi.
                    • Setembre 2007: Trasllat del treball a l'IES Serrallarga i assignació d'un nou tutor: Conxita Berney. Estudi en elaboració.
                    • 19 de Gener 2008: Finalització i entrega del treball al centre IES Serrallarga. Inici de l'avaluació del treball.
                    • 7 de Febrer 2008: Presentació, exposició i avaluació final del Treball de Recerca als tribunals.
                    • 10 de Feber 2009: Publiació de les notes dels TdR. El treball rep un 10 en el global del treball.
                    • 30 de Maig 2009: Fase final del III Concurs Preuniversitari de la Univeristat Internacional de Catalunya. 1r Premi.
                    • 12 de Juny del 2009: 10è Premis a Treballs de Recerca de la Universitat de Girona. Premi al Millor Treball de Recerca.
                    • Juny del 2009: Premis a Treballs d'Arquitectura, Tecnologia i Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Girona. Finalista.
                    • Juny del 2009: III Concurs en Matemàtica i Enginyeria aplicada de la Univrsitat Pompeu Fabra. Finalista.
                    • Juny del 2009: Presentació als Ajuntaments i partits del Treball, amb l'assitència d'un ampli ventall de formacions polítiques i les administracions locals dels 3 municipis.
                    • Juliol del 2009: Recepció de l'Alcalde de Blanes Josep Trias a la Casa del Poble i entrega d'una menció.
                    • Juiol del 2009: S'inicien converses i presentacions amb diferents partits i entitats dels municipis.
                    • Octubre del 2009: Presentació al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya del treball.
                    • Octubre de 2009: Esquerra Republicana de Catalunya a Blanes presenta una moció al plenari de Blanes per demanar la priorització del tramvia.
                    • Novembre de 2009: La proposta és aprovada per unanimitat a l'Ajuntament de Blanes, cap vot en contra i s'accepten diverses esmenes, sorgides, entre d'altres, per EUiA-ICV Blanes per tal d'incloure'l al Pla d'infraestructures de Girona i Catalunya i preparar una presentació del projecte al poble.
                    • Novembre de 2009: Reunió amb ICV-EUiA de Palafolls, Blanes i Lloret per parlar del treball. Acceptació del grup en totes tres poblacions.
                    Subpàgines (1): Traçat