L'ENTREVISTA

	JESÚS BERNAT, filòleg i toponimista
"El paisatge està ple de llengua"
En els temps de la rajola i el ciment, la toponímia, la disciplina que estudia els noms dels llocs, ens recorda que tenim un patrimoni que cal respectar. Jesús Bernat i Agut acaba de complir els 50 anys. És filòleg, professor i toponimista. Preocupat pel futur del valencià, es dedica a recollir els noms dels llocs d’alguns pobles del País Valencià. Entre els seus treballs, destaca Toponímia dels pobles valencians: Almassora, que dóna a conèixer com es diuen en la nostra llengua els espais que conformen el poble.
Rosana Moya, Almassora Jesús Bernat va nàixer a Almassora, un 28 de novembre de 1956. Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de València. "Al títol em consta Filologia Hispànica, tot i que vaig cursar les mateixes assignatures que els que fan Filologia Catalana hui. Qüestió de noms, com deia Fuster", explica. Entre les seues grans afeccions hi ha una que ha marcat la seua vida: la toponímia. El Mestratge sobre Toponímia que va realitzar amb el catedràtic de geografia física Vicent Rosselló i amb Emili Casanova, membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el va formar en aquesta disciplina. "Aquest Mestratge ha sigut el motor que ha mogut el recull de topònims al País Valencià", diu. I és que la Conselleria de Cultura i Educació està editant una sèrie de fullets sobre toponímia valenciana que, amb el nom Toponímia dels pobles valencians i amb el recolzament dels ajuntaments, dóna a conèixer els noms dels elements físics, dels paratges i de la presència humana de cada poble. Jesús Bernat és, juntament amb altres toponimistes que es dediquen a aquesta tasca, un dels recollidors de material per aquests fullets. Però la toponímia no és la seua única passió. L'ensenyament és una altra i, per això, des que va acabar la carrera treballa com a professor. "A mi m'agrada molt que em diguen mestre en lloc de professor", apunta i aclareix: "no hi ha una lluita entre mestres i professors, sinó que hi ha un bona entesa i un agraïment per part nostra". Actualment ensenya a l'IES Álvaro Falomir del seu poble, Almassora. Avui Jesús fa classe un poc més tard i, per això, hem quedat de bon matí. De seguida, comencem amb aquesta entrevista que, si es demora, potser alegrarà més d'un alumne.
Com explicaria el que és la toponímia a una persona sense coneixements filològics? És ben senzill. La toponímia és una disciplina, dins la filologia, que estudia els noms dels llocs. De fet, quan faig enquestes toponímiques, la gent sap molt bé què és la toponímia i no costa gens fer-los entendre què és el que vols. La gent del carrer té clar que tot està batejat i que hi ha una necessitat de batejar-ho tot: un tossal, un barranc, un carrer, un mas, una sèquia. Tot està batejat, per això la toponímia forma part del nostre patrimoni col·lectiu.
Com va començar, i per què, a dedicar-se a estudiar la toponímia? Vaig començar gràcies a mon sogre, que és d'Atzeneta. Allí vaig veure que el paisatge estava ple de llengua. I a mi m'agradaven les dues coses, la llengua i el paisatge. Te n'adones que totes les coses estan batejades i tenen uns noms molt interessants que et descobreixen formes de parlar antigues, una riquesa de la flora, de la fauna, de l'orografia. Veus que una cosa és un tossal i una altra una lloma. Compares les diferències. La mateixa realitat se t'ofereix com una obra d'art de la natura i, per tant, si eres sensible a això, és fàcil que t'atraga. La toponímia és una suma de geografia i llengua. Cada racó té el seu rètol no visible, però quan preguntes veus que tot està batejat.
Les Goles d'Almassora. Jesús Bernat.
Per què és important conèixer la toponímia i, a més, conèixer-la en valencià? Perquè és un patrimoni col·lectiu i per moltes altres raons. La toponímia t'explica la història d'un lloc que, potser, ha desaparegut. A Almassora, per exemple, el braç del Retor o els molins del Bisbe et diuen que Almassora va ser propietat del bisbe. Els noms et parlen també de la geografia del terreny i et poden ajudar a entendre coses. Per exemple, hui dia estan edificant acosados, que dic jo, una sèrie d'adossats a una zona que era una gola. La gola és una eixida del riu i ara estan construint damunt. Pot ser que un dia vinga una riuada i tire a la mar els acosados. És a dir, la toponímia et parla del passat, d'un passat del qual sempre hem d'aprendre. Llevar el nom de sempre i posar Almassora beach no respon a cap realitat, respon a un caprici del constructor o a un aspecte més de vendes o de publicitat, com la de Marina d'or. Si entenem que és un patrimoni col·lectiu, que és de tots i que és un bé, doncs cal protegir-lo. I protegir-lo no vol dir tapar-lo amb l'asfalt, sinó donar-lo a conèixer. I és important conèixer-la en valencià perquè reflecteix eixa realitat històrica anterior. Portem des de l'any 1234 en una cultura bàsicament catalana fins fa uns anys, que ha hagut una migració molt més forta; per tant, està clar que la toponímia majorment és en valencià.
Creu que és important que la gent jove conega els noms del lloc on viu? I creu que realment aquest treball arriba a la gent jove? Sí que és important, perquè caminar bé cap al futur és conèixer el passat, entre altres coses. I a més, si als joves els interessa conèixer el seu poble, conèixer la història o la geografia, ja paga la pena conèixer la toponímia. Ara bé, que els interessos dels joves siguen eixos és una altra cosa. Hui dia, si haguérem de batejar alguna cosa, segurament el que més trobaríem serien bancs i immobiliàries. Per desgràcia, com a conseqüència d'este capitalisme atroç i de tanta grua, a l'únic que aspiren és a veure si es poden comprar un BMW o un acosado... Per això la toponímia els para molt lluny.
"Si entenem que és un patrimoni col·lectiu, que és de tots i que és un bé, doncs cal protegir-lo"
Vostè ha participat en l'elaboració de les toponímies d'Almassora, Xodos i Atzeneta del Maestrat. Ha escollit aquests pobles per alguna raó especial? En primer lloc, he fet la toponímia d'Almassora perquè és el meu poble. I Xodos i Atzeneta les he treballat per dos qüestions. Primer, per raons personals, ja que la família de la meua dona és d'allí i, segon, perquè em vaig enamorar del paisatge dels voltants del Penyagolosa. Jo veia que allí hi havia un despoblament i em feia il·lusió rescatar eixa civilització que s'estava perdent. Per això, em vaig dedicar a buscar informadors abans de mirar els arxius. Al mateix temps que la gent marxava, la toponímia desapareixia de la memòria viva de la gent. Ací passa el contrari, cada vegada hi ha més gent, però la toponímia també desapareix, soterrada amb l'asfalt. És una altra manera de carregar-se la toponímia. A banda d'aquests pobles, també he recollit la toponímia de Les Alqueries, Borriana, Benafigos i Vistabella del Maestrat.
Com sorgeix la iniciativa de fer uns llibrets com aquests? El Mestratge de Toponímia va ser el motor que va moure tot açò. Aigües Vives Pérez, que és tècnica lingüística en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, va fer també el Mestratge i, amb el recolzament de la Universitat, va convèncer la Conselleria perquè engegara el recull toponímic dels diversos pobles. Aleshores, els que ens vam formar allí vam recollir el material. I eixe material s'ha bolcat sobre dos espais. Per una banda, sobre els fullets de Toponímia dels pobles valencians, que els publicava primer Conselleria i ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i, normalment, amb el consentiment i recolzament dels ajuntaments. D'altra banda, va nàixer l' Institut Cartogràfic Valencià i aleshores eixe material que es recollia també es cedia a l'Institut. El triangle de la toponímia el completa la cartografia, juntament amb la geografia i la llengua. L'Institut Cartogràfic està fent una sèrie de mapes de tot el territori valencià amb la toponímia normalitzada i normativitzada.
Portada de Toponímia dels pobles Valencians: Almassora
Què significa per a vostè formar part de la Societat d'Onomàstica i com va arribar a formar-ne part? La Societat d'Onomàstica és un element molt important i ha sigut el motor del recull de topònims a l'àmbit dels països catalans des dels principis dels anys 80. A mi, realment, em va omplir molt que em cridaren i vaig comprendre que el que tractaven era tindre gent dels diversos llocs. El fundador va ser Enric Moreu-Rey i una de les coses més bones que té és que organitza un col·loqui anual en diversos llocs de l'àmbit lingüístic, on es reuneix molta gent, que es dedica a açò, per ensenyar les seues propostes. La Societat d'Onomàstica està treballant prou i ara, a més, s'ha juntat amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya, fet que afavoreix la toponímia com a disciplina.
Quines són les seues influències més destacades, quins són els mestres que li han transmès les seues idees respecte a la toponímia i al valencià? Vaig ser alumne de Sanchis Guarner. Emili Casanova, tot i que som de la mateixa edat, m'ha ensenyat molt en l'aspecte de la toponímia. Per altra banda, el professor Rosselló és un savi, un humanista. És catedràtic de geografia física a la Universitat de València; tinc el plaer de conèixer-lo i crec que és una persona molt culta i una de les meues principals influències. A més, Emili Casanova i el professor Rosselló són els que dirigeixen la meua tesi sobre Vistabella i per això els considere els meus mestres.
Com que parlem de toponímia, no podem deixar d'esmentar Joan Coromines, un dels grans de l'onomàstica. Què significa per a vostè aquest nom? Coromines es un mestre per a tots. Qualsevol de les obres que té, l'Onomasticon Cataloniae, el Diccionari etimològic del castellà o el Diccionari etimològic del català són referents per a tots els lingüistes i dins el món de la toponímia. Que Coromines fóra capaç de tirar endavant un obra tan bèstia com el Diccionari etimològic del català o acabar l'Onomasticon, que estudia una gran part dels 400.000 topònims que va recollir, és increïble.
Tornant a la Toponímia d'Almassora, quin ha estat el procés per seleccionar i recollir tots els noms dels llocs del seu poble natal que apareixen al fullet? Una vegada tens unes bases cartogràfiques has de caminar, buscar i entrevistar regadors, llauradors o caçadors, que saps que coneixen bé el terreny. Aleshores vam anar Ferran Guardiola, que també ha treballat aquest recull, i jo, a peu per tot el terme, anotant els noms del que trobàvem. La realitat de l'enquesta és la que t'ensenya. És bo trobar gent que coneix la llengua d'una manera natural i que coneix també l'espai que xafa. Tot això vas bolcant-ho en un mapa i, aleshores, també te n'adones de si una zona l'has treballada més que una altra. Finalment, classifiques tot eixe cúmul d'elements.
"La toponímia desapareix pel despoblament o perquè queda soterrada baix l'asfalt"
Quin ha estat el temps d'elaboració? No saps mai el que et pot durar. Són treballs molt llargs sobre els quals cal tornar perquè sempre descobreixes alguna cosa nova. Jo estic treballant en açò des de l'any 1989 i, per exemple, vaig publicar Atzeneta l'any 2000. I no vaig parar de recollir noms fins la publicació.
Quin són els criteris que ha seguit per elaborar-la? Serien uns criteris respecte a la consulta de les fonts. He dedicat més temps a les fonts orals. Però també mire altres fonts interessants, la cartografia, com ja he dit, o els arxius històrics dels pobles, que són fonts essencials per explicar els topònims que no queden clars sols amb el recull oral. Per exemple, a Vistabella hi ha un tossal que es diu l'Escalamunda. Al principi no li trobava el sentit, no sabia si es podien referir a l'escala del món. Però finalment, gràcies als textos escrits, vaig saber que el nom provenia d'Esclaramonda, que era un nom prou usual a l'edat mitjana. Un altre és el toll de les Anguiles. No m'imaginava com havien pogut pujar les anguiles tant amunt, però finalment vaig trobar als textos escrits que no era el toll de les Anguiles, sinó el toll d'en Quiles, un cognom. Són dos exemples de com et poden ajudar les fonts escrites a explicar-te els dubtes que pots tindre.
Amb quines dificultats es pot trobar un estudiós de la toponímia a l'hora d'investigar o de portar a terme un treball toponímic? Les dificultats tenen a veure amb la recerca de fonts. Pel que fa a l'enquesta oral, el major problema és que es troben espais deserts, sobretot a zones com Morella. Són zones que no estan habitades i en les que no trobes enquestadors, però de segur que estan batejades amb noms interessants. Una altra dificultat és que molts arxius antics dels pobles van ser cremats durant la Guerra Civil i, per tant, això també dificulta el treball de documentació.
I no succeïx que un mateix lloc es nomena de dues formes diferents? Sí, i tant! Els masos, per exemple, estan tots batejats. Normalment es queda el nom d'un, encara que el propietari siga un altre. Però de vegades algun mas rep dos noms. Són variants. De fet, quan fem la fitxa toponímica, posem el nom i la variant. En els carrers açò passa contínuament, tens el nom popular i el nom oficial. Com a prova, a Almassora tenim la plaça del Doctor Fleming, que també s'anomena La Pica(d)ora.
"La toponímia és una suma de geografia i llengua. El triangle el completa la cartografia"
Quina relació podria establir entre la toponímia i la seua afició a la fotografia? És bàsica. En un estudi toponímic, pots explicar que un cocó és una mena de clot que es fa a dins d'una roca i que arreplega l'aigua. Però, si al costat et pose una imatge del que es el cocó, t'ho deixe molt millor definit. La relació és importantíssima perquè la fotografia et mostra l'espai, i parlar de llengua sense parlar de l'espai, no es pot concebre. De fet, aquesta ha estat la intenció de la publicació del calendari d'enguany de la Caixa Rural d'Almassora. La fotografia és un recurs molt bo per explicar les coses i una eina bàsica per a l'estudi de la toponímia. També és important la fotografia aérea, que t'explica moltes coses d'un terme. El pas previ a la cartografia es pot dir que és la fotografia.
A la seua bibliografia destaquen obres del món de la toponímia com el Vocabulari oronímic o Patrimoni i toponímia. Què ens pot explicar sobre aquests treballs? El topònim té dos elements: un genèric, que és el referent, i un especificatiu. En l'exemple tossal Pelat, tossal és el genèric i Pelat, l'especificatiu. El Vocabulari Onorímic tractava d'explicar, així, els diferents noms genèrics que té el relleu a diferents zones. Patrimoni i Toponímia, per altra banda, són una sèrie d'articles que parlen de la relació entre la toponímia i el patrimoni, ja que els noms dels llocs també formen part del patrimoni col·lectiu.
Publicarà aviat alguna altra obra sobre aquest camp? Tinc tres treballs pendents. El primer és un estudi sobre la toponímia de Vistabella dels segles XVI, XVII i XVIII, recollida dels arxius, que serà publicada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Una altra publicació que anirà prompte a impremta és un estudi sobre un mapa d'Almassora de 1790, que explica la divisió de les aigües del Riu Millars, i que s'ha editat a través del Servei de Dinamització Lingüística, DiLi Almassora. Per últim, el tercer és un estudi sobre la cartografia de Vistabella del segle XX que consta d'uns quaranta mapes que he analitzat.
La mar d'Almassora. Jesús Bernat.
Què pot aprendre un almassorí o una almassorina amb la Toponímia d'Almassora? Quan ho passem als alumnes, me n'adone que hi ha qui no sap ni que el riu Millars passa per ací. Amb este recull, si mirem la part del mapa, ens adonem que, a més d'un poble, hi ha un terme. El mapa parla molt perquè cadascun dels elements que el conformen està batejat. Poden aprendre a estimar el seu poble perquè conèixer ajuda a estimar. Els xiquets es sorprenen en veure també que hi ha set ponts i això és degut al fet que en Almassora es viu d'espatlles al riu. Amb la Toponímia d'Almassora el que pretenem és recuperar tot això.
Depèn la toponímia dels costums i de les formes de vida d'un lloc? Evidentment. A través de l'estudi de la toponímia, s'explica la forma de viure que ha tingut la gent durant segles als termes dels pobles valencians. Tot és una informació conjunta que t'explica el passat d'un poble, la manera com vivien, els costums agrícoles i religiosos i l'etnografia en general.
Ara li propose un joc sobre la toponímia. Jo li nomene quatre topònims almassorins i vostè m'ha de dir què li suggereixen: el Xopar, Pa i Vi, les Animetes i la rambla de la Viuda. El Xopar és actualment una urbanització d'Almassora, però abans, durant molt de temps, va ser un col·lectiu botànic de xop. La partida de Pa i vi explica una forma de viure molt interessant. Pa i vi vol dir blat i vinya i és així perquè durant temps es va plantar vinya i blat. Potser un jove d'Almassora pensa que ací tota la vida han hagut taronges i no és una cosa de sempre. La Rambla de la viuda ha estat estudiada per Coromines i ens fiarem d'ell. La gent pensa que el nom es devia al fet que les inundacions mataven més d'un i deixava viudes. Eixa és l'explicació popular que m'han donat en els pobles per on passa la rambla. Però resulta que viuda ve de l'àrab i també dignifica 'erma, estèril, seca'; i rambla és el mateix! Per tant és una tautologia: la rambla seca. És una repetició del mateix nom. Per últim, les Animetes és una partida del terme on hi ha una capelleta que té el mateix nom. I és que Almassora té molta toponímia de caire religiós, no sé si per eixe passat del bisbe o perquè són molt beats.
I per acabar, creu que a les escoles i els instituts s'ensenya prou sobre toponímia? Creu que cal fer més èmfasi en aquesta disciplina? Sí, els que ens ho creiem ho intentem i ho fem. No caldria fer una assignatura que es diguera Toponímia perquè la gent acabaria perdent-se estudiant llengua profunda i no és el moment a la secundària, però sí cal incorporar-la en l'assignatura de Valencià com un tema, i també en Socials i Naturals. Si les ciències naturals o les socials s'han de explicar a partir de la realitat que es viu, la toponímia hauria d'entrar-hi d'una manera molt clara perquè explica el paisatge i explica també coses del passat.

Toponímia d'Almassora

a partir del fullet de Jesús Bernat i Ferran Guardiola, 

publicat per l'Ajuntament d'Almassora 

i la Conselleria de Cultura

Conèixer el nostre poble

El terme d'Almassora, situat al bell mig de la Plana, té una extensió de 33 km² i la seua morfologia ha sigut dibuixada per la rambla de la Viuda i el riu Millars, que recorre tot el terme pel migdia i aboca a la mar Mediterrània, que banya el terme per llevant. Castelló de la Plana n'és el marge nord, Onda tanca per ponent i Vila-real i Borriana pel sud. El terme es divideix en dos: l'Horta, solcada per una extensa xarxa de sèquies, i el Secà, regat per pous.

Els jaciments prehistòrics de diverses èpoques trobats a Almassora expliquen l'antiguitat i l'abundosa humanització del nostre paisatge. Els segles posteriors veuen la presència romana i, més tardanament, els àrabs van fer nàixer les alqueries originàries del poble actual i l'ampliació dels sistemes de reg. El 1234, Pere Cornell, en nom de Jaume I, va conquerir Almassora, que posteriorment esdevingué vila senyorial del bisbe de Tortosa.

La població (més de 20.000 habitants l'any 2007) ha evolucionat constantment i ha tingut, al segle XX, els augments més significatius. Les repetides immigracions quasi han triplicat la població des del 1900 i han fet nàixer diversos barris. També han aparegut zones de poblament estacional a vora mar i pels voltants de l'ermita de santa Quitèria, que han fet minvar el tradicional estiueig a l'horta.

El creixement econòmic de bona part del segle XX ha estat el resultat del conreu i la comercialització de la taronja que va esdevenir monocultiu en tot el terme. Tanmateix, les darreres dècades han vist nàixer una progressiva implantació de la indústria taulellera i de serveis que ha arraconat l'agricultura com a motor econòmic de segon ordre.

La toponímia almassorina és, òbviament, filla de la història: l'horta, d'antic cultiu, presenta una allau d'hidrònims reveladors de la xarxa de reg que inunda les seues partides. D'altra banda, el secà, més jove en el cultiu de la taronja, es troba orfe de sèquies que han estat substituïdes per pous i reguers primerament, i per una implantació industrial actual que, de ben segur, cobrirà aquesta part del terme en un futur immediat.

La gran humanització de les terres d'Almassora es manifesta en una xarxa viària extensíssima de caminets, caminassos, travessers i entradors que no obliden cap alqueria. Als camins tradicionals s'han afegit, per la situació del terme al corredor mediterrani, un feix de vies que el trossegen de ponent a llevant. Finalment, el Millars, el riu més important de les comarques septentrionals, guarda la seua toponímia només en el record dels més majors. Potser la importància ecològica de les seues goles retorne al poble els noms perduts.

• Veure mapa d'elements físics i paratges
• Veure mapa de presència humana