La insuportable evidència de l'absurd que regna les nostres vides és una dura llosa que esclafa les nostres consciències tranquil·les. L'íntim és envaït pel món, un món urbà, veloç, impersonal, frívol, electrodomèstic, de plàstic. Els autòmats quotidians treballen en una cadena de muntatge emocional.

Bauçà ens exposa sense pudor, embuts ni subterfugis unes veritats absolutes, de vegades incòmodes, de vegades doloroses; veritats que ningú no gosa ni pensar.

El títol, deBiaix, condensa la tendència de Bauçà a traçar diagonals a l’hora de descriure els seus paisatges urbans, d’una punta a l’altra, passant pel centre però eludint-lo. Només a través de l’heterodòxia, de l’observació hipercrítica de l’entorn, ell és capaç de donar sentit a una globalitat que sembla inabastable. Així mateix, el concepte de biaix, també és atribuïble a la nostra interpretació fragmentària i, per tant, esbiaixada dels mateixos textos.