|
Una exposició sobre la lluitadora antifeixista Mercedes Núñez al Centro Galego de Barcelona (08.09.2009)
L'exposició "Mercedes Núñez Targa: el valor de la memòria" recupera la trajectòria, el compromís i l'època de Mercedes Núñez per a difondre una vida, un debat sobre el concepte de Memòria Històrica, les seves implicacions i les seves oportunitats. L'exposició es mou en una difícil intersecció en la qual es qüestionen la reconciliació, la impunitat i l'oblit. Mercedes Núñez va lluitar per les llibertats civils contra els règims reaccionaris de Franco i Hitler. La mostra es pot visitar a la Sala Ferrío del Centro Galego de Barcelona (CGB) fins el 30 de setembre. Més informació fent clic aquí. Una pàgina web promou la dimissió de Samaranch pel seu passat franquista (22.07.2009)
La pàgina web Democràcia i Dignitat a l'Esport, creada l'any 2009, promou un manifest per a demanar a Joan Antoni Samaranch que dimiteixi del seu càrrec de president honorífic del Comitè Olímpic Internacional. Els impulsors del manifest argumenten que els valors ètics i democràtics que promou el moviment olímpic no són compatibles amb el passat franquista de Samaranch. El web mostra diverses fotografies de Samaranch amb Franco i en actes públics del règim feixista. El manifest ja compta amb un miler d'adherits. Aprovada la llei de fosses de la Guerra civil i la dictadura (21.06.2009)
Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. El text aprovat preveu la possibilitat d'exhumar una fossa a petició dels familiars de les persones desaparegudes o d'una institució o entitat sense ànim de lucre si ho fa en nom d'un familiar. La llei estableix que el govern assumirà el cost de l'actuació, d'acord amb les seves disponibilitats pressupostàries. Més informació fent clic aquí.
Exposició sobre el genocidi del poble gitano (14.06.2009)
"Porrajmos" es el terme en llengua gitana (o romaní) per referir-se a l'intent de genocidi que va patir el poble gitano a mans del règim de Hitler. Com que aquesta comunitat no estava tan ben organitzada com la jueva, és dificil determinar quants gitanos van morir als camps d'extermini nazis però es calcula que van ser entre 220.000 i 1.500.000. Ara a l'Espai 210 de Barcelona (c/ Padilla 210) es pot visitar, del 15 al 30 de juny, l'exposició "Porrajmos, el genocidi del poble gitano". Més informació fent clic aquí. Inauguració de l'exposició "El Marítim entre bombes" (05.06.09)
El Museu Marítim de Barcelona inaugura el dia 9 de juny l'exposició "El Marítim entre bombes". Setanta anys després de l'acabament de la Guerra Civil, aquesta exposició situa el Museu Marítim de Barcelona en l'etapa bèl·lica del 1936-1939 a través dels documents de l'Arxiu General de les Reials Drassanes. La mostra, que es podrà visitar fins el 30 de novembre, ens revela l'operació de la Generalitat republicana per a salvaguardar el patrimoni cultural marítim que fou traslladat al petit municipi de Seva mentre Barcelona era bombardejada per l'aviació feixista. Més informació, fent clic aquí. Exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya" (04.05.2009) Aquesta és una de les diverses activitats que s'organitzen enguany per a commemorar els setanta anys de la caiguda de Catalunya i de l’inici de l’exili que va dur a milers de catalans a diferents països d’Europa i d’Amèrica. L'exposició, presentada l’any 2005 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ha passat per Buenos Aires, Santiago de Xile, Mèxic DF i Sant Domingo i ara torna a Barcelona amb les aportacions de nou material descobert durant aquesta itinerància. "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya" mostra l’exili català de 1939 a partir del testimoni de diversos escriptors i escriptores i dels records materials de les seves famílies. L'exposició es pot veure al Palau Moja de Barcelona fins el dia 21 de juny de 2009. Més informació, fent clic aquí. Concert a l'Auditori de Barcelona per a recordar l'exili de 1939 (13.04.2009)
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya organitza el concert "Música per a l'exili" que tindrà lloc a l'Auditori de Barcelona el proper dijous 16 d'abril a les 22h. Aquest concert és un dels diversos actes que el Memorial Democràtic organitza enguany per a commemorar el 70è aniversari de l'exili a l'estranger de milers de persones a la fi de la Guerra Civil espanyola. Entre els diversos artistes que actuaran hi destaquen Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez, Refree, Uxía o Kepa Junkera. Preu de l'entrada: 5€. Més informació, fent clic aquí.
Commemoració dels bombardejos del 1938 a Viladecans (03.04.2009)
L'any 1938 el municipi de Viladecans (Baix Llobregat) va patir els bombardejos de l'aviació feixista que van provocar l'ensorrament de diversos edificis i nombroses baixes entre la població civil. Per tal de commemorar aquests fets i no oblidar-los, el proper 14 d'abril a les 19h tindrà lloc a la Torre del Baró de Viladecans una conferència a càrrec de Judit Pujadó, historiadora experta en refugis antiaeris, i es presentarà el llibre de Xavier Calderé: Els bombardejos a Viladecans, l'any 1938. Per a més informació, fes clic aquí.
Hem signat la nostra adhesió al manifest que demana una rectificació del codi penal perquè es considerin actes delictius la negació de l'holocaust i les expressions que generin odi per motius racistes. Aquest manifest, impulsat per diverses entitats com Amical Mauthausen i SOS Racisme, vol contrarestar el fet que l'any 2007 el Tribunal Constitucional va deixar sense efectes penals la difusió d'idees que neguessin el genocidi. Cal dir que el mateix any la Unió Europea va instar als seus estats membres a sancionar l’apologia dels crims de genocidi, així com la negació dels mateixos. Per a més informació i signar el manifest fes clic aquí.
Buenos Aires inaugura un centre pro Drets Humans en una antiga presó de la dictadura (19.02.2009)
El passat 13 de febrer la UNESCO va inaugurar un Centre Internacional per a la Promoció i la Protecció dels Drets Humans a Buenos Aires, als antics terrenys de la Escuela de Mecánica de la Armada (ESMA). Durant la dictadura argentina, entre 1976 i 1983, l'ESMA va ser un centre de detenció i extermini de presos polítics. Els objectius del centre són promoure els sistemes democràtics, consolidar els Drets Humans i els valors de la llibertat i la dignitat humana. Més informació fent clic aquí. Barcelona enderroca el monument a Primo de Rivera (18.02.2009)
L'Ajuntament de Barcelona ha enderrocat el monument dedicat al fundador de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, que fou instal·lat a l'avinguda Josep Tarradellas l'any 1964. Aquesta intervenció s'ha fet en el marc de la Llei de Memòria Històrica, aprovada l'any 2007, que promou la retirada dels monuments que exaltin la dictadura franquista. L'any 1981 ja es van retirar el bust de Primo de Rivera i els símbols franquistes del monument. Més informació fent clic aquí.
Nova ruta de la memòria sobre Berlín al web de l'ACH (10.02.2009)
Amb l'objectiu de recuperar la memòria democràtica i la lluita contra els totalitarismes a Catalunya i arreu del món, l'Associació Conèixer Història ha penjat una nova "ruta de la memòria" a la seva pàgina web. Aquesta vegada es proposa un passeig per Berlín, actual capital alemanya que en el seu dia va ser seu del Tercer Reich i, posteriorment, objecte de disputa entre uns aliats que van dividir la ciutat amb un mur de formigó. Per accedir a la ruta sobre Berlín, fes clic aquí.
L'Associació Conèixer Història supera els 100 amics al facebook (06.02.2009)
En poc més de dos mesos ja són 108 els amics i amigues que s'han afegit al compte facebook de l'ACH. La xarxa social més àmplia d'Internet ens ofereix l'oportunitat d'intercanviar informació, objectius i projectes amb tots aquests internautes que comparteixen l'interès per a la recuperació de la memòria històrica. Al facebook de l'ACH podràs trobar-hi fotografies, causes a les que donem suport i comentaris que ens fan les amigues i amics en xarxa. Per entrar al facebook, fes clic aquí.
El govern espanyol no anul·la el judici al president Lluís Companys (30.01.2009)
Finalment el govern espanyol no contemplarà la possibilitat d'anul·lar el consell de guerra que va acabar amb l'execució del president Lluís Companys. El govern central únicament ha aprovat la declaració de reparació i reconeixement de la figura del president de la Generalitat. Davant d'aquests fets, el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha mostrat el seu total desacord. Més informació fent clic aquí.
26 de gener de 1939, les tropes franquistes entren a Barcelona (26.01.2009) Avui, 26 de gener de 2009, es recorda l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona ara fa 70 anys. L'ocupació de la capital catalana per part de l'exèrcit franquista significava la fi de les esperances de guanyar la guerra i l'inici d'un període marcat per la forta repressió de les noves autoritats cap a tot moviment a favor de la llibertat. El règim franquista governaria amb ma de ferro durant gairebé 40 anys. Més informació fent clic aquí.
Estrena del film "La batalla de la Memòria" a Tortosa (21.01.2009)
El diumenge 25 de gener, s'estrena a Tortosa el film "La batalla de la Memòria" dirigida i produïda pel català Mario Pons. Es tracta d'un film documental que explica com van viure la Guerra Civil els habitants dels municipis de Terres de l'Ebre i pretén superar així els llargs anys de silenci i de rancúnies entre veïns. La banda sonora de la pel·lícula ha estat feta pel grup ebrenc "Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries" i inclou una versió en català de la cançó, Ay Carmela, molt popular entre els republicans durant la guerra. La projecció tindrà lloc al Teatre-Auditori Felip Pedrell a les 19 hores. Més informació fent clic aquí.
Amnistia Internacional demana a Zapatero que investigui els crims del Franquisme (03.01.2009)
Els últims dies del 2008, com cada any, han servit per fer repàs de la situació econòmica, política i social que viu el país i en aquest sentit s'han pogut llegir a la premsa diversos articles sobre la situació en que es troba la recuperació de la memòria històrica a l'estat espanyol. Amnistia Internacional ha anat més enllà i ha engegat una recollida de signatures per demanar a José Luís Rodríguez Zapatero que s'investiguin els crims i les desaparicions forçoses que van tenir lloc durant la Guerra Civil i el Franquisme. L'organització demana al president que el govern assumeixi els costos i les tasques d'exhumació de les fosses comunes després que els Tribunals espanyols s'hagin abstingut de dur a terme aquestes investigacions a Espanya però en canvi sí que hagin assumit la competència de perseguir crims a països com Xile o l'Argentina. Més informació fent clic aquí.
El Parlament suís anul·la les condemnes als brigadistes que van lluitar a la Guerra Civil espanyola (07.12.2008) El dimarts 2 de desembre, la cambra baixa del parlament de Suïssa va aprovar l'anul·lació de les sentències als brigadistes internacionals d'aquest país que van lluitar al costat de l'exèrcit republicà contra Franco. Uns 800 joves suïssos van participar a la guerra civil espanyola i molts dels que van tornar al seu país, als que es va titllar de "perillosos d'esquerres", van ser condemnats a penes de presó per haver lluitat amb un exèrcit estranger. Actualment només viuen cinc d'aquests brigadistes antifeixistes. La decisió serà definitiva quan la cambra alta hi voti a favor durant els primers mesos de 2009, tal com està previst. Més informació fent clic aquí.
L'Ajuntament de Barcelona desestima conservar el refugi 262 (30.11.2008)
Aquesta setmana l'Ajuntament de Barcelona ha desestimat conservar el refugi antiaeri de la Plaça Navas (Poble Sec, Barcelona) construït durant la Guerra Civil per protegir els veïns de les bombes dels avions feixistes. El refugi va ser localitzat al iniciar-se les obres d'un aparcament subterrani que es van aturar per a fer una prospecció arqueològica i ara es tornaran a reprendre. Segons responsables del Museu d'Història de la Ciutat, el refugi 262 (segons la numeració de la Junta de Defensa Passiva que gestionava els refugis durant la guerra) "no té interès patrimonial" i serà documentat abans de continuar les obres de l'aparcament. Al mateix barri del Poble Sec hi ha un altre refugi antiaeri que es pot visitar, es tracta del Refugi 307 situat al carrer Nou de la Rambla 169. Més informació fent clic aquí.
TV3 estrena el documental "Topografia de la memòria" (15.11.2008)
Televisió de Catalunya, coincidint amb el 33è aniversari de la mort de Franco, projectarà aquest dijous 20 de novembre el documental de producció pròpia "Topografia de la memòria" que fa una reflexió sobre com s’han gestionat els espais de la memòria a diversos països del món. El film mostra les experiències que s’han dut a terme a països d’Europa, Amèrica i Àfrica per assumir el seu passat i fa entendre que allà on s'han promogut polítiques públiques de recuperació de la memòria, aquestes sempre han suscitat debat i controvèrsia. L’Associació Conèixer Història assistirà a l’estrena oficial del documental que tindrà lloc el dilluns 17 al Teatre Romea de Barcelona. Més informació fent clic aquí.
Es publica un dietari inèdit de la Generalitat sobre la Guerra Civil (05.11.2008)
L’editorial Dau ha publicat el llibre "Crònica de la Guerra Civil a Catalunya" una narració, dia a dia, dels fets que va viure Catalunya durant la Guerra Civil redactat per personal de la Generalitat republicana. Aquest primer volum abraça del 18 de juliol del 1936 al 28 de febrer del 1938 (l'any que ve sortirà un segon volum) i es complementa amb escrits de Josep Tarradellas qui va conservar el dietari a l'exili. Es tracta d'un document "inèdit per al gran públic i infrautilitzat pels especialistes, molts dels quals el desconeixien” segons explica l'historiador Jordi Casassas que ha escrit el pròleg del llibre que ara es publica. Més informació fent clic aquí.
Dues noves rutes de la memòria al web de l'ACH (26.10.2008)
Amb l'objectiu de difondre projectes que promouen la recuperació de la memòria democràtica a Catalunya i arreu del món, l'Associació Conèixer Història ha penjat dues noves "rutes de la memòria" a la seva pàgina web. Una explica els diferents museus que es poden visitar a la ciutat de Budapest (Hongria) i que mostren el seu passat nazi i comunista. L'altra fa un recorregut per Sud-àfrica on hi podem trobar diversos espais commemoratius de la lluita per la democràcia durant el règim de l'Apartheid. Podeu consultar aquestes rutes fent clic aquí.
70è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals (14.10.2008)
Els dies 24 i 25 d'octubre se celebraran diversos actes per commemorar el comiat dels voluntaris estrangers que van lluitar a la Guerra Civil espanyola en contra del feixisme i a favor de la República. Va ser a la tardor de l'any 1938 quan aquests brigadistes vinguts de 54 països d'arreu del món es retiraren a causa de la pressió de la comunitat internacional a través del Comitè de No-Intervenció, malgrat que Franco va continuar comptant amb l'ajut dels exèrcits italià i alemany. Els actes commemoratius tindran lloc a Sitges i a Barcelona. Més informació fent clic aquí.
Garzón vol investigar els desapareguts del franquisme (05.09.2008)
L'Audiència Nacional, mitjançant el jutge Baltasar Garzón, ha demanat a diversos organismes i autoritats espanyoles que li facilitin els noms dels difunts registrats durant la Guerra Civil i el franquisme en l'àmbit de la seva responsabilitat. Entre d'altres, s'ha fet la petició a l'abat del Valle de los Caídos, a la Conferència Episcopal, a l'Arxiu General de l'Administració i als municipis de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid. L'objectiu de Garzón és determinar si té competències per investigar el nombre de desapareguts i els fets esdevinguts donat que durant la dictadura franquista i els 30 anys que portem de democràcia han estat un capítol silenciat. La Generalitat de Catalunya ha posat a disposició del jutge el cens de desapareguts que està elaborant des de l'any 2003. Per la seva banda, el líder del PP, Mariano Rajoy, ha declarat que la iniciativa de Garzón significa "reobrir les ferides del passat" i això "no condueix enlloc". Més informació fent clic aquí.
Congrés Internacional sobre la Batalla de l'Ebre (29.07.2008) Móra d'Ebre va acollir entre el 24 i el 27 de juliol el Congrés Internacional "La Batalla de l'Ebre 70 anys després" organitzat per la Direcció General de la Memòria Democràtica (Generalitat de Catalunya), l'associació Terra de Germanor i la Universitat Rovira i Virgili. Les jornades, que coincidien amb el 70è aniversari de la batalla, van reunir historiadors de prestigi internacional com Paul Preston, entitats memorialistes i testimonis amb l'objectiu de debatre els fets i les conseqüències de la Batalla de l’Ebre. En el congrés també hi va haver una taula rodona amb testimonis de brigadistes internacionals i soldats republicans que van participar en aquest enfrontament bèl·lic. Més informació fent clic aquí.
L'ACH es presenta en públic i projecta un documental sobre els bombardejos de Barcelona (05.07.2008)
El dijous 3 de juliol a l'Espai 210 de Barcelona (c/Padilla 210) es va presentar en públic l'Associació Conèixer Història, els membres de la qual van oferir una xerrada sobre els bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil espanyola per commemorar així els 70 anys d'aquest esdeveniment. A continuació, es va projectar el documental "La Canalla(da) de St. Felip Neri" que narra l’atac aeri que el matí del 30 de gener de 1938 va provocar l’esfondrament del soterrani de l’església de Sant Felip Neri, utilitzat com a refugi. El balanç va ser de 42 morts, la majoria nenes i nens. |
|
|
Museus i espais de memòriaRutes de la memòria |
Arxiu de notícies |