CLASSICAT

Cerca en aquest lloc


També podeu visitar...


CLASSICAT es completa amb un altre web de caràcter més general, culturaclassica.com. 

Us convido a visitar igualment el meu blog personal, ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ (blog d'un professor de grec, un hel·lenista vocacional) que pren uns mots de Simònides de Ceos com a lema.

Disposo també d'un espai d'aprenentatge en moodle, també en construcció permanent: Aula clàssica.

§ La història i l'arqueologia


Generalia
· Les fonts escrites i la realitat arqueològica a Catalunya. Conferència de Sebastia Giralt (1 de febrer de 2012).  [>>]
· Els escenaris de la Bernat Metge: Tàrraco, Empòrion, Bètulo, Bàrcino, Iesso, Ègara. Sílvia Marimon, Ara (25.09.2011)
· Catalunya: resum d'història antiga. Extracte de la Gran Enciclopèdia Catalana.
· Veles de naus a la badia de Roses. Joan Soler i Amigó.
· Indíbil davant de Roma. Joan Soler i Amigó.
· Història antiga de Catalunya. Extracte del programa "Històries de Catalunya", del Departament de Nous Formats de Televisió de Catalunya.
· Descripció històrica. L'arribada de fenicis i grecs · Els ibers · La conquesta romana · La romanització · El Baix Imperi Romà
· Dos personatges de les terres catalanes a l’antiguitat: Sempronius Campanus Fidentinus i Luci Minici Natal 
· Llocs notables més rellevants: Empúries i Tàrraco
· Guia de Recursos Didàctics d'Arqueologia a Catalunya. Sandra Montón, UAB (coord.). Treballs d'Arqueologia núm. 7, 2000 (monogràfic). Volum de 243 pàgs.
L'arqueologia a l'ensenyament obligatori · L'arqueologia als museus. Oferta pedagògica · Tallers d'arqueologia · Visites a jaciments i itineraris arqueològics · Recursos editats a l'abast de l'alumnat
· Objectius i projectes educatius dels museus arqueològics a Europa. Catalunya. Maria Adzerias i A. Morelló (UAB), Treballs d'Arqueologia núm. 8, 2002.
· El jaciment ibero-romà de La Caseta. E. Huntingfort - Dolors Molas (Ausa 8, núm. 85, 1977)
· Història de la casa a Catalunya. Extractes de l'estudi d'Àngel Bosch i Lloret dedicats només al món antic.
1. Els ibers. Desenvolupament de la cultura ibèrica · Un exemple de casa ibèrica senzilla: el poblat de Les Toixoneres o d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) · Un exemple de casa urbana amb compartimentació complexa: Casa 1 a Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) · Bibliografia (21 ítems)
2. La romanització. El model a imitar: la domus romana · Exemples de domus urbanes: les cases d'Empúries · Un exemple de vil·la rural: Vilauba (Camós, Pla de l'Estany) ·  Bibliografia (32 ítems)
3. L'antiguitat tardana. Un exemple d'habitatge rural: El Bolavar (Seròs, Segrià) · Bibliografia (15 ítems)
Què són els mapes de patrimoni cultural? [>>]
· Notícia sobre el P. Ubach i les seves recerques sobre el món bíblic. [Historia clásica]
Dos marcas anfóricas: L. Venuleius y L. Volteius. El presente estudio llega a establecer el origen de los primeros productores de vino de la Tarraconense: historia de la gens Venuleia (familia del partido de los populares) a través de fuentes literarias y algunas inscripciones de Narbona, donde César había establecido una colonia de veteranos.
· Sobre dos nuevos CORNELII del vino tarraconense. Piero Berni - César Carreras - Víctor Revilla (CEIPAC), Laietania 11, 1998.
Estudi d'abreviatures amfòriques que en permeten identificar la procedència i el circuit comercial.

Bàrcino
· Activitats sobre la Bàrcino romana i medieval disponibles en el Camp d'Aprenentatge de Barcelona.
· De Bàrcino a Barcelona. Web de l'Ajuntament de Barcelona (sota la direcció de Jaume Sobrequés) amb una rica varietat d'elements multimèdia. Interessen sobretot els tres primers capítols: abans de Roma; Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino; els temps dels visigots.
· Bàrcino (El Fil de les Clàssiques).
Vegeu d'aquest web especialment els apartats sobre muralles i població
· Bàrcino i el seu litoral: una aproximació a les comunicacions marítimes d'època antiga a la Laietània. Pere lzquierdo i Tugas. Extracte del capítol publicat per J. Roca (ed.), La formació del cinturó industrial de Barcelona, Barcelona, Institut Municipal d'Història-Proa, 1997.
En les èpoques ibèrica i romana, en particular en el segle I abans de la nostra era, amb unes comunicacions que depenien bàsicament d'una navegació tècnicament avançada, es posen les bases del poblament posterior del litoral barceloní. Amb la fundació de les ciutats de Barcino, Baetulo i Iluro, i també de nombroses vil·les costaneres, s'estableix una xarxa de nuclis i de camins que, corregida i augmentada pels esdeveniments posteriors, es mantindrà fins a l'època contemporània.

Bètulo
· Introducció a la Badalona romana. Ajuntament de Badalona.
· Baitolo. Visita a un poblat ibèric (Oficina de turisme de l'Ajuntament de Badalona).
· Baetulo. Visita a una ciutat romana (Oficina de turisme de l'Ajuntament de Badalona).
· Baetulo. Visita a la casa romana  (Oficina de turisme de l'Ajuntament de Badalona).
· Estructura del poblament a Bètulo i Iluro. Relació i tipologia de jaciments d'època baiximperial. Carme Ruestes Bitrià, UAB. Extracte de tesi doctoral.
· Domus alba. Visiteu el seu blog!
· Emerge la antigua Baétulo romana. Blog "Almacén de clásicas".
· Museu de les termes de Baètulo. [Histotube]

Empòrion
· Quae T. Livius de Emporiis refert (XXXIV, 9).
· Empúries. E. Marcet-R.Sanmartí. Resum del llibre publicat per la Diputació de Barcelona (1989).
· Bibliografia selecta sobre Empúries (actualització fins 2003).
· Alguns enllaços sobre Empúries (actualització fins 2003).
· Plànol d'Empúries segons E. Marcet-R. Sanmartí, Tabula Imperii Romani. Full K/J-31.
· Plànol d'Empúries segons P. Villalba, Orígens dels països catalans en els clàssics grecs i llatins, Barcelona, Alpha, 1984.
Extracte del volum de Mayer, M.; Nolla, J. M. y Pardo, J. (eds.), De les Estructures indígenes a l'organització provincial romana de la Hispania Citerior, Barcelona, IEC, 1998

Ilerda
· Història d'Ilerda (fins a començaments de l'Edat Mitjana). Gran Enciclopèdia Catalana.
· Bibliografia sobre la Ilerda romana  (actualització fins 2003).
· Documental sobre les termes romanes. Blog Ariadna.

Iesso
· Descobriment d'una vil·la romana i unes termes a la carretera de Guissona-Biosca (La Mañana 5.12.2003).

Iluro
Un web completíssim, de gran claredat expositiva i magnífica qualitat d'imatges.
Formas de abastecimiento, vida y economía en Iluro a apartir del análisis de la cerámica arqueológica.

Pol·lèntia
· Troben el port de Pollentia. (Diario de Mallorca, 20 de gener de 2012)
· La ciutat de Pol·lèntia fou habitada fins al segle VIII (Diari de Balears, 30 de juliol de 2011).

Tàrraco
· TV3. Documental: La pedrera romana del Mèdol (8 de setembre de 2011)
· Tàrraco Viva: consulteu el programa anual.
· Les muralles de Tarragona. Presentació amb fotografies, a càrrec de Coloma Bartra Cunillera.
· Plànol de Tàrraco segons X. Aquilué-X. Dupré-E. Koppel-J. Massó-J. Ruíz, Tabula Imperii Romani. Full K/J-31.
"El territorium de la ciutat de Tàrraco (Camp de Tarragona) s'estenia cap al nord-est, fins al de la veïna Bàrcino i la Mansio ad Fines, ubicada a l'actual localitat de Martorell, marcava, abans de la reforma viària d'August, el seu límit nord-oriental. El límit sud-ocidental s'hauria de situar en contacte amb el territorium de Dertosa. Respecte a lapart septentrional devia quedar delimitada per l'arc de muntanyes de les terres del rerapaís: al nord-est Ilerda i, una mica més a l'est els d'Iesso i Sigarra".
· A la recerca del temple d'August. Blog per a seguir l'evolució de les excavacions del subsòl de la catedral de Tarragona (des del juny de 2010).

Altres llocs
· Arqueologia a Premià de Mar. [blog Aracne fila i fila]
· Vil·la romana del Romeral (Albesa, La Noguera). [Sàpiens, núm. 115, 2012]