A Osona, des de la Delegació de la FCF, ens van proposar engegar de mica en mica, però sense la força i el suport dels clubs això no hauria estat possible. Vam reunir-los tots i els vam plantejar el següent: l’equip femení havia de ser un equip més del club. Calia que ’engresquessin en aquest projecte si és que ho veien clar. Nosaltres estaríem al seu costat per tot el que els fes falta, fins i tot he arribat a anar alguna reunió de pares per aclarir i donar-hi suport en tot allò que fes falta. Son 15 anys, que, com a mare, estic en el món del futbol femení.

Una altra recomanació va ser que al començament fessin equips de categoria alevina i  planifiquessin una bona base perquè pugues consolidar cada club el seu propi futbol femení. Era molt important tenir molt clar el tema del tracte igual que els nois, però amb un seguiment molt acurat per tal de marcar unes pautes molt clares tenint en compte que la psicologia femenina funciona diferent. El primer any s’hi van apuntar moltes cadets i va ser una sorpresa, ja què això no es pot triar sinó surt com surt. Amb tres anys hem passat de 5 equips a més de 30 a la comarca. Això és mèrit dels clubs i us puc dir que hi estan treballant molt, i això és bo, ja que de segona categoria territorial tenim ja gairebé un grup complert.

Pel que fa al futbol femení a Catalunya, observo que per comarques és molt desigual i amb problemàtiques molt diverses. Mentre que les províncies de Barcelona i Girona està força arrelat, a Tarragona falta encara molta consciència i a Lleida em consta que aquest any, tot i les dificultats derivades especialment per l’extensió del territori, estan treballant molt per fer equips de base i anar avançant de mica en mica per consolidar categories i poder formar jugadores per cobrir els equips grans que ja hi tenen a competició de fa anys.

Jo sóc molt crítica amb el fet de voler avançar massa ràpid, amb un afany de voler créixer amb equips, sense estudiar a fons el territori, i cal escoltar molt bé els clubs per conèixer de primera mà el potencial que podem arribar a tenir i com planificar bé una bona estratègia.

Sé que és difícil des de la FCF preveure gaires casuístiques, però hem de tenir molt present que estem al servei dels clubs i que la nostra aposta ha de ser pels joves i l’esport, que en aquest cas és el futbol, i això només es pot aconseguir estant al costat dels clubs a través de les delegacions, detectant necessitats i adaptant-les.

Per fer créixer el futbol femení a través de la base que en aquests moments és el més important, però també el més difícil, crec que una bona estratègia que cal valorar, és fomentant-ho a través de l’esport escolar de les AMPA amb la col·laboració dels clubs, ja que els pares quan els fills són petits s’estimen més tenir els nens concentrats a l’escola. I llavors ja tindríem planter per començar a treballar a partir d’alevins des dels clubs més propers.

Amb tot això no vull pas dir que l’esport a l’escola sigui només futbol, al contrari, la oferta escolar de petits hauria d’incloure almenys el primer trimestre diferents esports perquè el nen pogués escollir el que més li agradés.

Penso que pel futbol femení cal una bona campanya d’un parell d’anys que sigui eficient, i amb això vull dir treballada a través de cada club amb el suport de la FCF (en aquests moments fins a 18 anys la mútua ja és gratuïta) però molt especialment de les institucions locals amb  subvencions directes a clubs, depenent dels equips que tinguin, de tal manera que almenys el futbol base, per engrescar les noies i les famílies, tingués un caràcter gratuït (parlo només com a campanya de promoció). Em consta que a la nostra comarca ja hi ha algun ajuntament que ho està fent.

Més suport de la premsa

També crec que les campanyes que es fan des de la Direcció General de l’Esport i des dels ajuntaments, serien més eficients si es destinessis els recursos directament als mateixos clubs que ja tenen els monitors, sigui l’esport que sigui. És un potencial que no s’utilitza i és una bona manera també de donar suport a les entitats esportives, que són realment les que dia a dia estan implicades en l’esport, i d’una manera altruista col·laboren molt estretament a fer que els nostres joves tinguin més alternatives.

Per acabar crec que falta implicació dels mitjans de comunicació, falta divulgació, tot i que actualment ja s’està fent alguna cosa, crec que no es tracta d’igual a igual, ja que només per posar un exemple, les semifinals i finals de la copa Catalunya masculines varen ser retransmeses per televisió i en canvi les femenines no van tenir aquest interès, i ja només parlo de la final. Només n’és un exemple tot i que hi ha mitjans a qui sí que vull agrair el seu suport, perquè em consta que no els és indiferent. Des d’aquí també, moltes gràcies.