Miquel Tuset un dels guanyadors del concurs d'entrades dobles que sortegem cada setmana i representant de Jazz Club La vicentina ens fa arribar aquesta crònica del concert amb el que dissabte a la nit ens va sorpendre a tots el sensacional saxofinista i director de la Sant Andreu Jazz Band: Joan Chamorro,  acompanyat per: La jove promesa Andrea Moti, el més que vetarà clarinetista de San Diego Bobby Gordon, Ignasi Terrassa i altres fins arribar a fer passar mes de 10 musics a dalt de l'escena.

Nit  de New Orleans  

Joan Chamorro Quintet 

& Bobby Gordon i convidats

      Haig de dir, després d’haver-ho escoltat per “Lazy Chickens”, combo liderat per Dani Alonso, amb alguns dels mateixos músics d’aquest concert, que aquesta manera de recordar N.O. és la que més m’agrada. El quintet que aquest divendres 25 de juny van estar tocant a la Nova Jazz Cava, segueix el mateix patró dels “Lazy Chickens”; o potser és a l’inrevés, tant se val. El cas és que l’atmosfera que van anar creant amb la seva música, de vegades prou rítmica i moltes més, més pausada, més “arrastrada”, és una atmosfera, és un “feeling” de tal bon rotllo que ràpidament t’enganxa. El Joan dalt l’escenari ens va mostrar les seves aptituds de Director d’escena, ja que les de Director musical ja les hi coneixíem. Veure’l comentar els temes abans de començar dóna una idea del nivell d’aquest músic, ja que el sents com diu...”primer l’Andrea farà el solo, després l’Ignasi, etc...” Aquesta mena de sentiment el van generar però, tota una colla de músics de reconeguda vàlua a casa nostra, a més a més del gran clarinetista americà Bobby Gordon. La formació liderada pel Joan Chamorro va ser, en aquesta ocasió....l’Ignasi Terraza, piano, Josep Trapé, guitarra i banjo, David Mengual i Manel Àlvarez, contrabaix, Esteve Pi, bateria, a més a més dels vents Dani Alonso, trombó, la joveneta Andrea Motis, trompeta, saxos diversos i veu, el mateix Joan Chamorro als saxos baríton, tenor i corneta, la col·laboració d’un col·lega del Bobby, cornetista també i el mateix Bobby Gordon, clarinet. Una formació compacte, sòlida i gens sorollosa. Van fer dos “sets” tots dos amb una base estilística marca de la casa, que es va anar repetint tema a tema. Tot hi haver-hi algunes variacions, sempre vam anar seguint les “marxes”, el “blues”, les melodies d’aquell N.O. dels anys 20. Una Andrea Motis que, cada dia que passa, domina més i més tota la colla d’instruments que toca. Una noia de la seva edat que faci això doncs és d’un gran mèrit. En acabar el concert ho comentàvem amb l’Adrià Font, bateria i un dels fundadors de la Jazz Cava. Em deia....quina noia, i quines condicions, quines aptituds, que toca tants instruments i tant bé, i a més a més canta, doncs te un futur bastant clar al seu abast. Ningú sap on pot arribar aquesta noia. La sensació que vaig anar copsant a mida que anava passant la nit, era cada vegada més i més d’agraïment envers els músics, i perquè no dir-ho, envers el seu director, qui va decidir el repertori. Un repertori que, situats en una sala de ball hauria estat molt més rítmic, més alegre. Tot i això, el Joan va escollir uns temes que, particularment a mi, no em van deixar quiet. Tota l’estona se me n’anaven els peus i el cap, d’un cantó a l’altra, seguint el ritme suau, cadenciós, i “clavat” que mantenien tant bé la secció rítmica, que aquesta vegada estava integrada per 4 músics. Els solos es van anar intercalant entre els aplaudiments de tots nosaltres des del primer tema. Mr. Bobby Gordon va demostrar com, i a pesar d’un parkinson evident, va tocar el seu clarinet encara amb un so nítid, dolç, sobretot en el registre greu. Un home que també devia ser un bon cantant, a l’estil d’un Louis Armstrong, i que aquest divendres, post San Joan mortem (quina desgràcia) doncs va cantar un tema amb la seva veu, atrotinada per l’edat, per la molta música interpretada, però amb el sentiment adequat. Bravo pel mister, tot i la dificultat d’interpretar música quan no estàs en perfectes condicions. Hi havia convidats a dojo, i el contrabaix se’l van anar canviant entre el David Mengual i el Manel Álvarez. Penseu que on hi hagi l’Ignasi hi trobareu el Manel; company i jo diria que molt més que això per a l’Ignasi. Un amic de dalt a baix. Més convidats van ser el Dani Alonso al trombó, a més a més d’un col·lega americà, de Sant Diego com el Bobby, que va acompanyar a tots els músics en diverses interpretacions amb la seva corneta. Veure el Joan com anava canviant de saxo doncs ja no és una sorpresa, tot i ser el baríton el seu preferit, o amb el que més toca; però sentir-lo tocant la corneta, doncs això sí que és sorprenent. Vaig tenir la sort de poder escoltar-lo amb els “Lazy Chickens” en un tema tocat també a la Nova Jazz Cava, el “When you’re smiling”. Tema impressionant que estar penjat al reproductor Mixpod en el blog del Jazz Club la Vicentina.

Van fer dos “passes”, el primer molt llarg, generós en el temps i el segon no tant, però tot i això van estar tocant prop de dues hores. Un Chega de Saudade” cantat per l’Andrea amb la seva meu melosa, dolça. Em sorprèn que afini tant i tant bé. Deu ser per la seva condició d’intèrpret d’instruments com la trompeta i els diversos saxos que toca. L’Andrea en va cantar més i alguns a més a més tocant els seus instruments de vent. Va cantar un “Smile” i “My one and only love” en el primer passe. Després d’un descans merescut, durant el qual anàvem parlant entre nosaltres de les meravelles de la primera part, hi van tornar i començar el segon passe amb un tema a doble clarinet entre el Joan i el Bobby, que em va fer posar la pell de gallina. De fet, durant tot el concert la vaig tenir d’aquesta condició. Veure de quina manera tan educada, tan carinyosa, tan dolça, el Joan, tractava les diverses situacions, sempre mantenint el seu somriure de “Bon Tio”, amb una comprensió total del què passava dalt l’escenari i fora, doncs això em fa posar la pell de gallina. Veure quina mena de persones circulen per aquest esbojarrat món. Quina meravella de persones són tots els músics.

Més temes van ser “Pee wee blue”, Please don’t talk”, It’s Wonderful New Orleans”, etc, i un tema sopresa que va ser el darrer, tema del propi Bobby Gordon, cantat per l’Andrea i que va ser el “Enjoy yourself”. Si ho traduïm doncs ja sabeu què vol dir oi? “Passa-ho bé, Gaudeix tu mateix”. Aquest és el missatge final que ens van voler transmetre i que jo, particularment, vaig copsar des del primer moment. O sigui, que jo, que tots els qui hi érem ens ho vam passar força bé.

Esment especial per a tots els músics que van fer les seves interpretacions a base de solos i que van ser l’Ignasi (increïble amb un piano de cua), el Josep a la guitarra i al banjo, el Dani al trombó, el Manel i el David al contrabaix, l’Esteve a la bateria, l’Andrea amb els seus saxos i trompeta, el Joan amb els seus saxos i corneta, Mr. Bobby Gordon al clarinet i el seu col·lega a la corneta. 

Gràcies a tots ells

 Miquel Tuset

Jazz Club La Vicentina

http://jazzclublavicentina.blogspot.com/

www.myspace.com/joanchamorro