Aquest cop fem un cim. No pas un cim complicat ni gaire alt entre els que tenim a Catalunya, però un cim a la fi.
El Matagalls és una de les muntanyes més emblemàtiques del massís del Montseny. Amb els seus 1.697 metres d'alçada constitueix un punt preeminent del massís. La tradició excursionista l'ha convertit en una icona, i les gents l'han convertida en un punt de partida d'altres caminades com la tradicional marxa Matagalls – Montserrat o la pròpia travessa del Montseny tot començant en aquest cim i seguint fins al Turó de l'Home (1.707 mts.) i Les Agudes.
Si be no és el cim més alt del Montseny, la seva alçada no desmereix ni la caminada ni la vista que, dalt del cim estant, podem obtenir. Vaja, que s'ho val.
Per a fer la sortida iniciarem la marxa des de Collformic (1.145 mts.), a uns 30 minuts en cotxe de Santa Maria de Palautordera. Enllà farem un cafè i començarem la pujada. Farem una ruta doble ja que tornarem per Sant Segimon, a l'altre banda del cim. Entrant en detalls, la cosa anirà així: Des de Collformic amunt fins a la creu que hi ha dalt el cim, en 1:30 aprox. Un cop enllà aprofitarem per esmorzar tot gaudint del paratge i del paisatge. En acabar, baixarem per la font del Matagalls (amb arbres i aigua, quan plou) d'on surt un corriol que ens portarà fins a Sant Segimon i des d’aquest punt fins a Collformic, a 2:30 hores des del cim. Per tant la caminada durarà 4:00 més parades.
Quan arribeu a aquest santuari encinglerat, construït a tocar de l'abisme, al mig del no res, solitari, feréstec i abandonat, gaudireu d'unes vistes i unes sensacions de recolliment, soledat i quietud difícils d'explicar aquí amb paraules. Segons la tradició el primer santuari hauria estat construït aprofitant coves naturals, en aquest primitiu santuari va fer penitència el rei de Borgonya Sant Segimon, que després de ser destronat es convertí en ermità i penitent i va donar nom a aquest temple muntanyenc. Es té noticia documental del santuari, l'any 1290. L'actual santuari i hosteria pertany als segles XVII i XVIII quan els ermitans abandonaren definitivament les capelles a lescoves de la cinglera.
Amb la desamortització de bens eclesiàstics de Mendizábal, l'any 1837, va ser adquirit pels propietaris de la veïna masia de Can Gat.
En els darrers anys, el santuari obria del 1 de maig al 31 d'octubre, data en que els ermitans es retiraven a l'ermita de l'Erola, 3 km. més avall, camí de Viladrau, a fi de no quedar isolats per la neu i el fred. (obtingut de: http://senderistes.blogspot.com/2008/03/coll-formic-matagalls-ssegimon.html)
