Durant el segle XIII es produeixen forts canvis econòmics, polítics i socials: Catalunya es converteix en nucli d'una confederació marítima i els menestrals i mercaders guanyen un poder molt important; apareixen les primeres institucions democràtiques, s'instaura el Parlament i es vigoritzen els municipis. Tot això crea la necessitat d'un nou tipus de construccions que, donada l’hegemonia francesa, es revesteixen de les formes del gòtic francès. Cal assenyalar, però, que el gòtic català te unes característiques clarament diferenciades de l'europeu, ja que, en realitat, consisteix en una adaptació d'aquestes noves formes a l'esperit de l'arquitectura autòctona.
Arquitectura
En l’arquitectura gòtica, una de les plantes més habituals és la basilical, tota rectangular menys el costat de l’absis. Les esglésies d’aquest estil estan construïdes per tres o cinc naus i un absis. La nau central és molt més alta que les laterals. A Catalunya, però, la planta amb una sola nau, com la de la catedral de Girona ) la més ampla del món) és la més generalitzada. a) Segles XIII i XIV Pertanyen a aquesta època les nau de les Drassanes de Barcelona i València, la llotja de Barcelona, els dormitoris de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona, la Sala del Tinell al Palau Reial Major i la del Consell de Cent de l'Ajuntament, totes dues a Barcelona, les esglésies de Pedralbes, el Pi, Sant Just i Santa Maria del Mar a Barcelona, i les catedrals de Mallorca, Barcelona, Tortosa i Girona.Les transformacions que va experimentar la societat i la mentalitat de la baixa edat mitjana arran de la consolidació del poder de la burgesia, van coincidir a Catalunya, amb la penetració de les formes gòtiques franceses. L'escultura gòtica catalana presenta influències - elegància de l'estil, realisme psíquic, etc.- però també recull, sobretot durant el segle XIV aspectes d'Itàlia  b) Segles XV i XVI Apareix el gust pels ornaments típics del gòtic flamíger, estil aplicat només als edificis civils: les llotges de Mallorca i València, el Palau del rei Martí a Poblet, Palau de la Generalitat a Barcelona, Palau de la Generalitat a València, el Palau de la Casa de la Ciutat de Barcelona, les façanes del carrer Montcada i Sant Honori de Barcelona.  Escultura
a) Segles XIII i XIV. Les transformacions que va experimentar la societat i la mentalitat de la baixa edat mitjana arran de la consolidació del poder de la burgesia, van coincidir a Catalunya, amb la penetració de les formes gòtiques franceses. L'escultura gòtica catalana presenta influències - elegància de l'estil, realisme psíquic, etc.- però també recull, sobretot durant el segle XIV aspectes d'Itàlia (Giovanni Pisano); una mostra de la influència francesa són les tombes reials, construïdes per Jaume II -la de Pere el Gran i la del mateix Jaume II- al monestir de Santes Creus.  Escultors importants del moment van ser: el Mestre Bartomeu; Jaume Cascalls (figures de profetes i apòstols de la portada occidental de la catedral de Tarragona, figures reials jacents de les Tombes de Poblet) que dóna caràcter monumental als retaules de pedra; el mestre Aloy, recollidor de la tradició francesa i italiana (retaule dels sastres de Tarragona, la Santa Margarida a la mateixa catedral); i Jordi Joan, esclau grec de Jaume Cascalls. b) Segle XV Els Països Baixos i la Toscana eren els nuclis artístics més importants d'Europa i llur influència arribà aviat a Catalunya. L'escultura dels Països Baixos tenia un acusat romanticisme malenconiós, i cercava l'expressió dramàtica. A la Toscana, en canvi, es feia una escultura que buscava un objectivisme clar i senzill, allunyat de qualsevol mena de romanticisme. Entre els escultors més destacats cal esmentar Arnau Bargués, director de la construcció del Palau del Rei Martí a Poblet i la façana monumental de l'Ajuntament de Barcelona; Guillem Sagrera, representant de la plàstica dels Països Baixos, autor de la Porta del mirador de la Catedral de Mallorca, la Mare de Déu i l’Àngel de la porta de la Llotja de Mallorca i d'algunes escultures del castell Nou de Nàpols; Pere Joan, fill de Jordi Joan, va col·laborar amb Guillem Sagrera a aquell castell, i representa la síntesi dels elements nòrdics i italians. Dugué a terme la decoració de la façana gòtica de la Generalitat, amb el famós relleu de Sant Jordi matant el drac, i dirigí el retaule major de la catedral de Tarragona. 
Pintura
Durant el segle XIII es dóna una sèrie de canvis que incidiran en l'evolució de la pintura; l'expansió de la burgesia li permetrà prendre la iniciativa dels encàrrecs artístics; els artistes ja no seran exclusivament monjos sinó que s'establiran pel seu compte i tindran obrador propi. Això comportarà la substitució de l'art espiritual per un realista amb gust per les coses concretes. Un factor també decisiu és l'entrada de les formes gòtiques franceses, que conviuen amb la vella escola. La decadència del romànic comporta l'abandó de la pintura mural. A partir d'ara, es concentren en una petita peça, el retaule, que aviat arribarà a unes grans dimensions, úniques en la pintura europea. Durant la primera meitat del segle XIV apareix l'escola italianitzant o italogòtica a partir de l'entrada brusca de la nova pintura toscana, introduïda per Ferrer Bassa. Els pintors conreadors d'aquesta tendència van a ser, a més del mateix Bassa, Ramon Destorrents, el Mestre de Sant Marc i d'altres; i els qui es van dedicar a la creació catalana de grans retaules, sobretot els germans Serra. A finals de segle sorgeix l'estil internacional, el preferit de la Cort, fusió de l'art Italià i dels pintors dels Països Baixos, aleshores triomfants en l'òrbita francesa. Aquest estil s'imposa al llarg de XV, en que l'art es va caracteritzar per un lirisme malencònic. Cal esmentar Lluís Borrassà, gran colorista, Ramon de Mur, potser el primer mestre català que treballa sense col·laboradors ni ajudants, i sobretot, Bernat Martorell el més profund i humà de tots, sintetitzador de totes les tendències i personificador de la malenconia quatrecentista. La influència flamenca s'imposa a la segona meitat d'aquest segle XV amb el triomf absolut del naturalisme. L'obra més representativa de l'estil a Catalunya és la Verge dels consellers (1445), de Lluís Dalmau, amb un fort ascendent del realisme de Jan Van Eyck i que amb Jaume Huguet duen la pintura catalana als seus màxims nivells.  ACTIVITATS 1 . Què vol dir que l’art medieval és religiós i simbòlic?
2. Dibuixa un arc de mig punt i un altre d’apuntat. A quin estil pertany cadascun?
3. Esmenta tres elements de suport de l’arquitectura religiosa romànica i tres més de l’arquitectura gòtica.
4. Esmenta un element suportat de l’arquitectura religiosa romànica i un altre de l’arquitectura gòtica.
5. Quines diferències hi ha entre una escultura romànica i una escultura gòtica? 6. I entre la pintura romànica i una pintura gòtica?
7. Relacioneu les fotografies amb els comentaris corresponents. Col·loqueu el número corresponent a la base de la fotografia corresponent.
 8. Mots encreuats. Majúscules sense accents.  9. L’art de la imatge Les imatges del romànic i del gòtic (la pintura i l’escultura) coincideixen en la temàtica religiosa, però es diferencien força en el seu tractament. Cal observar les diferències d’estil que s’han resumit en el quadre següent. Aquestes diferències es refereixen fonamentalment a la simetria i a la gran naturalitat dels personatges representats.   9.2 Què simbolitza la corona? 9.3 Què simbolitza el pom que la marededéu de Veciana du a la mà? 9.4 Que demanaven la dona i el home medievals davant d’aquestes imatges? 9.5 A quin estil artístic pertany la marededéu de Veciana. Justifica la resposta per la cronologia i per les formes. 9.6 A quin estil pertany la segona imatge. Justifica la resposta per la cronologia i per les formes. 9.7 En quin dels dos estils es concep la Mare de Déu com a reina i el nen Jesús com a Senyor? 9.8 En quin dels dos estils es concep la Mare de Déu com a mare i el nen Jesús com a infant? 9.9 Argumenta, a partir d’aquestes dues imatges, per què es pot afirmar que l’art medieval era religiós i simbòlic. |
|
|
|
Envia'm un correu  |
5. L'art gòtic a Catalunya |