dissabte 29/08/09
|
Ripoll, bressol de Catalunya. Ens fem la fotografia en adhesió a la "Marxa Mundial per la Pau i la No Violència"., tot esperant i desitjant que Ripoll també sigui bressol per la PAU.
 Anem fins el Camping del Ripollés on realment començarem la marxa. Pista amunt direcció al coll del Saltor. Es una jornada llarga i feixuga, però l'esperit de tots fa superar tots els obstacles i ens dona forces per acabar aquest pelegrinatge.
Des del Saltor agafem el corriol que ens baixarà fins a Bruguera, on ens espera una bona sorpresa. Qui més qui menys, això de menjar entrepans per dinar comença a cansar, però aquesta vegada el cotxe de suport ens serveix un dinar de plat i forquilla. "Amanida de cranc o succedani", "Canalons petits de pasta italiana, amb herbes dels boscos i verdures mediterrànies" (o sigui macarrons amb tomaquet), "lleguminoles seques adobades amb barreja de oli i aroma d'all (vulgars seques amb all i oli de pot), i una mica d'embotit, formatge i ...... SORPRESA, unes CLARES !!!!!
 Mira que contents, semblen crios fent una excursió amb els "padres serafinos"
I ja per acabar la marxa del dia, cap a Ribes, sortim de Bruguera en direcció al barri del Serrat Roig i enseguida trobem un torrents que ens portarà fins a Can Parramón. Si bé, està bastant senyalitzat, el camí es poc fressat i dificultós, més avall trobarem la pista i ja serà más comode.
Arribem a Ribes, quina il·lussió, mires enrera i recordes el primer dia tot sortint de Montserrat, VOLS DIR QUE HEM VINGUT A PEU ?, s'ens ha fet curt, no ens creiem que casi estem a tocar de ´Núria.
Avui ens allotjarem al Hotel Catalunya, com cada any, la Sra Estrella, la Sra Magdalena i la Laura ens reben amb gran satisfacció i ens acullen com sempre han fet i fan amb tots els seus hostes, amb una gran amabilitat i simpatia.
El sopar el fem al menjador del Catalunya Park, on s'afegeix la Rosa Cabré de Tarragona, la Conxita, el Jordi i la Núria, també ha tornat el Josep Mª, per a compartir demà la darrera pujada de Queralbs a Núria.
Acabat el sopar aquests pelegrins del 2009, retren un petit homenatge al Fritz, guia exemplar i al Carlos, organitzador amb més o menys fortuna d'aquesta novena edició. Aquí teniu als dos culpables de que la IXª edició es dugués a terme.
 Endevineu qui és qui ? És fàcil.... ho sabreu per les botes. Pobre del que hagi pensat que un es gras i l'altre prim...... |
|
