divendres 28/08/09
|
Abans que sorti el sol, aquests pelegrins acostumats a matinar, ja tenen els peus a terra i disposats a emprendre un nou dia. Avui es una etapa llarga, potser la que més, si més no, també és una de les més boniques en quant a les vistes i paisatge que anirem descobrint al llarg del dia. Val la pena l'esforç.
El Miquel ens prepara un bon esmorzar, croissants recién fets, calentets, sucs i entrepans pel camí, aigua per les cantimplores, el Miquel i tots els seus companys que gestionen l'Hostalet son unes magnífiques persones que ens han fet passar una bona jornada. Cuiden molt bé de l'hostal i tenen molta cura amb el tracte amb els clients.
MOLTES GRÀCIES, amics de l'Hostalet.
I com no !!! el Miquel s'afegeix a la fotografia que cada matí dona inici al nostre camí.
 Ahir a la nit, es fa afegir al grup el "Santi" i va haver de marxar per raóns familiars el Josep Mª que es tornarà a incorporar al grup el dissabte. Apa nois, quina pinta de caminaires que teniu. Avui em toca a mí també donar el "callo", a veure si puc estar a l'alçada d'aquests grans caminants i pelegrins.
Endavant, ens queda una llarga jornada.
Reculem 500 mt. per la carretera de les Llosses per anar a buscar el camí que puja cap a Viladonja, una pista senyalitzada que et va pujant amunt i et permet gaudir d'unes vistes magnífiques.
Al passar pel Camping, el nostre simpàtic amic, "León", un mastí lleonés que ja ens va acompanyar fa 6 mesos fins a Sta. Mª de Matamala, s'afegeix al grup.
 Arribem a Viladonja on visitem l'ermita de St. Eulalia de Viladonja. Seguim el camí marcat amb fletxes grogues i anem gaudint del paisatge. Al arribar a Cal Forn, les marques no estan molt clares, s'ha de passar per darrera de la casa i seguir avall, no seguiu el camí que planeja, també hi arribarieu, però es dona més volta.
Fa un dia esplèndid, peró la calor també es significativa, menys mal que l'alçada i el bosc ens aireja i aporta forces.
Arribem a Mas Arqué, el ·León· segueix amb nosaltres, hi ha intents de que torni a casa, no ho aconseguim.
La gent comença a tenir gana i ens parem al arribar al Mas El Mir a fer un "Breakfast".
Recuperem forces, però perdem aigua de les cantimplores, i curiosament en aquest camí no es troben masses fonts, ni masses ni poques, cap.
Per fi, l'ermita del Remei, ja estem a un pas de Ripoll, pero quin pas !!!. Assoleiats, esmarats, acalorats, i vinga, cap a baix, somiant amb la nostra amiga inseparable del camí la "CLARA". I parlant de "inseparables", el gos, el "León", segueix amb nosaltres fins a Ripoll. Debat !!!! i ara que fem ?, com tornarà?.... ai pobret. El Santi home de conviccions i expert en temes canins, truca al camping perque el vinguin a buscar. Adéu León, fins la propera.
Ja estem a Ripoll i aquesta nit juga el Barça. El Ramón i el Carlos no s'el volen perdre i s'afanyen a trobar lloc en un bar, per a sopar i veure el partit, els no tan futboleros, es busquen un lloc més tranquil. Acabat el partit, tornant contents per la victòria, però "empudegats" pel fum de tabac del bar. A dormir que demà ens espera la penúltima etapa. |
Mostra 1.6.- Cobert - Ripoll en un mapa més gran
|