Els professors i professores, els investigadors i investigadores, els professionals de l'ensenyament i la difusió de la Història, reunits a Barcelona en el mes de juliol de 2007, en el Seminari Internacional Taula d’Història, reivindiquem el valor social i educatiu del coneixement històric i la necessitat d'aprofundir en la innovació i la investigació didàctica d'aquesta disciplina. I volem manifestar el següent:
Creiem que la Història, a principis del segle XXI, és ja una disciplina multidimensional que tendeix a convertir-se en ciència de la complexitat humana. Per tot això defensem que la Història sigui una matèria que ocupi un lloc important en el currículum educatiu general, des de l'inici de l'educació primària fins a la universitat.
Tenim el ferm convenciment que és important que la Història no sigui, per als qui l'aprenen, una veritat acabada o una sèrie de dades i valoracions que s’han d'aprendre de memòria. És imprescindible que la Història s'ensenyi incorporant tota la seva coherència metodològica interna, de tal manera que ofereixi les claus per acostar-se a la seva estructura com a coneixement científic del passat.
Afirmem que la Història, com a disciplina científica, és un tipus de coneixement de gran poder formatiu i educatiu i que posseeix una gran capacitat d'interpretació global i integradora. La Història desenvolupa també, a través de la seva metodologia i de la seva didàctica, diverses habilitats intel·lectuals, fet que facilita el desenvolupament personal.
Afirmem també que la Història constitueix un mitjà vàlid per aprendre a realitzar anàlisis socials en un sentit ampli i sabem que la Història integra moltes de les dimensions epistemològiques procedents de les altres ciències socials, cosa que permet, al seu torn, estructurar-les amb rigor.
Manifestem també que la Història és un saber científic que s'obté a partir de la crítica i del procés de les fonts i que comunica els seus resultats amb lògica i rigor. La Història no ha de ser una arma llancívola i manipulada pel poder polític i mediàtic de manera conjuntural.
Reivindiquem un debat històric constant i científic sense interferències ocasionals de polítics i mediàtics.
Declarem que no és possible, no obstant això, arribar a desenvolupar tot el poder educatiu i instructiu de la Història sense una clara potenciació de la innovació i la investigació en nous mètodes didàctics, camí imprescindible per acostar la història a la ciutadania, en general, i als estudiants i escolars de totes les edats, en particular. També cal actualitzar els seus continguts perquè els noves corrents de la investigació històrica s'incorporin progressivament als programes escolars i als espais d'interpretació històrica de les nostres instal·lacions patrimonials. Finalment afirmem que el aprenentatge de la Història es una peça important en la construcció d'una ciutadania amb criteri propi que comprengui críticament la seva pròpia identitat i la pugui contextualitzar en un món global.
Barcelona, 10 de juliol de 2007 |
|
|
 |
Manifest |