Cal parar atenció al so de la “ll” en totes les seves posicions, especialment entre vocals i a final de paraula. Hem d’evitar de confondre la “ll” amb la “i” (coll, mall, setrill, vull, molla, cullera, vella, rialla...), tot i que, en algunes regions del domini lingüístic català, els parlants pronuncien la “ll” com si fos una “i”.

En català hi ha un bon nombre de paraules amb “l·l” (ela geminada); és a dir, amb el so de la ela repetit:

-          Paraules que comencen per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l-, sil·l-, (al·licient, col·lecció, il·lustre, mil·límetre, síl·laba...).

-          Paraules que acaben en -el·la, -il·la, -il·lar, (novel·la, til·la, capil·lar...).

-          I algunes altres paraules: metàl·lic, pel·lícula, libèl·lula, etc.