16. tema literatura catalana PAU

16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor també d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques, que després han aparegut recollits parcialment en volum. Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota o altra de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari. Els seus articles són un producte del columnisme d’opinió, que Mira ha practicat amb una gran regularitat. En els seus articles hi ha —com ha assenyalat Josep Iborra— «un gust pel joc, per la ironia, per posar en evidència que es mira els toros des de la barrera, més o menys divertit o indignat, però sempre disposat a organitzar una petita reflexió —vull dir sense grans pretensions— sobre el que veu directament o indirectament. I de fer-ho conversant amb el seu lector al qual vol implicar en la seua operació. En general fer-li veure que la nostra civilització s’acaba i que en comença una altra de nova».

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear «consciència col·lectiva», i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment el seu ús polític. Mira s’hi ha dedicat no des d’una postura asèptica, sinó des del compromís amb el seu país i la seua cultura.

Com ha remarcat Jordi Sebastià, la majoria de les reflexions de Mira sobre la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o sobre el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental. Com ell mateix ens recorda, tots vivim i ens identifiquem des d’una nació, i els mecanismes de funcionament i els elements de conflicte que afecten les nacions —totes— són molt semblants. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un punt d’escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s’autoproclamen «normals» i que gaudeixen de tots els elements —banderes, fronteres, reconeixement internacional...— que en principi els haurien d’assegurar una existència menys conflictiva.

Enllaços:

Joan Francesc Mira – Tria detextos

Joan Francesc Mira (AELC)

Joan Josep Isern, La narrativa de Joan F. Mira (Lletra UOC)